La Construcció i Reptes de la Unió Europea: Transició a la Democràcia
La Construcció de la Unió Europea
1. Del Pla Marshall a la CEE
Finalitzada la Segona Guerra Mundial, era necessària la cooperació econòmica entre diferents països. L'objectiu era associar-se en un projecte econòmic i polític comú. El 1948, setze països van construir l'Organització Europea per a la Cooperació Econòmica.
- 1948: Va entrar en vigor la convenció del Benelux, la primera unió duanera.
- 1951: Neix la CECA (Comunitat Econòmica del Carbó i de l'Acer), establint un mercat siderúrgic comú.
- 1957: Els sis països integrants de la CECA van signar el Tractat de Roma i es va construir la Comunitat Econòmica Europea (CEE) amb la finalitat de crear un mercat comú europeu.
2. La creació de la Unió Europea
L'any 1986, els sis països de la CEE van signar un tractat internacional, l'Acta Única Europea, que va crear un gran mercat interior. Va entrar en vigor el 1987. El 1992, pel Tractat de Maastricht, es va modificar i complementar el Tractat de Roma. La CEE va passar a denominar-se Unió Europea (UE).
Reptes de la Unió Europea
1. Institucions europees
L'ampliació de la Unió Europea arriba als 28 països actuals. El Tractat de Lisboa (2009) va modificar les institucions originals per adequar-se a la realitat actual de la UE.
2. Les polítiques comunes de la UE
Les polítiques comunes més destacades de la UE són:
- Política Agrària Comuna (PAC)
- La política monetària comuna, l'euro (2002)
- Les polítiques de cohesió
- La política exterior i de seguretat comuna
- La lliure circulació de persones entre els Estats de la Unió, recollida en l'acord de Schengen (1995)
3. Present i futur de la UE
La UE és una gran potència econòmica a nivell mundial gràcies al seu elevat comerç, consum i producte interior brut (PIB). A més, és un model de convivència que uneix Estats. La UE exerceix un paper molt important al món per ser el principal inversor en ajuda al desenvolupament al Tercer Món, per contribuir a la pau i la seguretat mundials i per fomentar la cooperació internacional. El Tractat de Lisboa va atorgar a la UE una nova estructura política, però va quedar lluny de les pretensions inicials de la Constitució. La UE té pendents noves incorporacions.
La Transició a la Democràcia
1. Comença la transició
El monarca va prendre algunes mesures que anticipaven el canvi:
- La continuïtat d'Arias Navarro com a president del nou govern.
- Els contactes amb l'oposició i amb alguns líders estrangers.
- L'indult general, que va permetre la sortida de la presó d'alguns líders de l'oposició, va ser un gest de voluntat reformista.
Finalment, l'inici de la ruptura es va produir amb la decisió del rei de substituir Arias Navarro per Adolfo Suárez.
2. La reforma política
La primera fase de la reforma política va consistir a desmantellar les estructures institucionals de la dictadura franquista. El president Suárez va aplicar gradualment una estratègia de ruptura pactada.
Després d'una amnistia, es van començar a modificar les lleis heretades del franquisme. L'aperturisme es va iniciar amb l'aprovació per les Corts franquistes de la Llei per a la Reforma Política. La llei va ser sotmesa a referèndum i el resultat va ser favorable per una majoria aclaparadora. El pas fonamental per a l'establiment d'un sistema democràtic era la legalització dels partits polítics (1976) de l'oposició i dels sindicats, que seguien sent clandestins.