Contaminació atmosfèrica i illa de calor a Barcelona
Contaminació atmosfèrica i illa de calor
La contaminació atmosfèrica és deguda a les emissions de diòxid de carboni dels automòbils i de les fàbriques. Si les condicions de l'aire no afavoreixen la seva dispersió, la contaminació queda estancada i, a més de produir una boirina desagradable, causa un gran nombre d'afeccions pulmonars entre els ciutadans. D'altra banda, la temperatura de l'aire de la ciutat sempre oscil·la entre 1 i 4 °C per damunt de la del camp que l'envolta: és l'anomenada illa de calor, provocada per la combustió dels automòbils, les indústries i les calefaccions, que genera un efecte d'hivernacle local.
Factors implicats:
- Emissions de diòxid de carboni dels automòbils i de les fàbriques;
- Condicions atmosfèriques que impedeixen la dispersió dels contaminants;
- Activitats urbanes i sistemes de calefacció que augmenten la temperatura local.
Medi ambient urbà i la UE
El medi ambient urbà i la UE: L'Agència Europea de Medi Ambient ha alertat sobre els principals problemes mediambientals que afecten la qualitat de vida, entre els quals destaca l'expansió urbana descontrolada. L'any 2006 la UE va aprovar l'Estratègia temàtica per al medi ambient urbà amb l'objectiu de millorar l'aplicació de les normatives comunitàries en la gestió del medi ambient i en la planificació urbana sostenible.
Primera xarxa urbana catalana
La primera xarxa urbana catalana: En el poblament ibèric hi havia poblats fortificats, protegits amb muralles, carrers ben delimitats, espais públics i activitats artesanes. La primera xarxa urbana catalana ja jerarquitzada es va desenvolupar a Catalunya amb l'ocupació romana a partir de l'any 218 aC, amb Tarraco com a capital de la província romana i amb municipis com Barcino i Baetulo destacats. El fet urbà s'articulava al llarg de la Via Augusta, que connectava la zona amb la complexa xarxa de comunicacions i de ciutats romanes.
Jerarquia urbana i àrea metropolitana de Barcelona
Jerarquia urbana. Àrea metropolitana de Barcelona i les seves corones: Podem diferenciar dos nivells: el primer, format per Barcelona i la seva àrea metropolitana —que és la segona d'Espanya després de la de Madrid i la primera de la Mediterrània europea—, configura la primera corona; el nivell següent, anomenat segona corona, inclou ciutats una mica més allunyades, algunes de creixement recent gràcies a la forta onada migratòria i altres de caràcter històric.
Ciutats fora de l'àmbit metropolità
Ciutats fora de l'àmbit de l'àrea metropolitana: Hi ha tres nivells jeràrquics: capitals de província, capitals comarcals i ciutats petites articulades al voltant de la costa o situades a la zona pirinenca.