Context històric i cultural de les primeres avantguardes
Context històric de les primeres avantguardes
La crisi de la Primera Guerra Mundial (1914-1918) va comportar conseqüències profundes:
- Relaxament de la moral i dels costums, i aparició de modes noves.
- Nou paper de la dona en la societat.
- Caiguda dels grans imperis (Rússia, Alemanya, Àustria-Hongria) i remodelació de les fronteres europees.
- Gran nombre de baixes civils i militars, fet que va provocar el menyspreu de la vida humana.
- Arribada de les idees marxistes al poder per primera vegada (Revolució Russa).
- Els Estats Units esdevenen una potència politicomilitar.
Després de la guerra, els Estats Units van viure una etapa d’optimisme polític i econòmic (els “feliços anys 20”) que va acabar amb el crac de la Borsa de Nova York (1929). Algunes conseqüències van ser la Gran Depressió nord-americana o el sorgiment del nazisme a Europa. Alemanya provocaria anys després l’Holocaust i la Segona Guerra Mundial (1939-1945). Molts artistes europeus van fugir a terres nord-americanes. Acabat el conflicte, el món es va dividir en dos blocs: l’Occidental (dominat pels Estats Units) i el soviètic (liderat per l’URSS).
Context cultural de les primeres avantguardes
- Avenços tecnològics: Un factor clau en l'origen de les avantguardes fou el progrés tècnic (la fotografia, el cinema, la ràdio, l'avió, el gratacel, l'ascensor, l'automòbil, noves armes de guerra...). Aquests avenços van donar lloc a una nova sensibilitat artística i una nova iconografia.
- Psicologia i filosofia: En psicologia es va descobrir la psicoanàlisi i la psicologia de l'inconscient (Freud), distingint la libido o l’instint sexual com el motor bàsic de la conducta humana. En filosofia, amb la negació de Déu (Nietzsche: “Déu ha mort”), s'obria un nou qüestionament de la moral i de la política, construint la figura de l'home-déu o “superhome” (individualisme, perspectivisme). En el camp científic, Einstein va formular la teoria de la relativitat.
- El valor de la modernitat: El principal valor va ser el de la modernitat o la substitució del vell i caduc pel nou, original i intervingut tecnològicament. D'aquesta voluntat de ruptura amb l'anterior, de lluita contra el sentimentalisme, de l'exaltació de l'inconscient, de la llibertat, de la passió i de l'individualisme, naixerien les avantguardes en les primeres dècades del segle XX.