Context Històric: Revolució Francesa i Desenvolupament a Catalunya
Context històric
La Revolució Francesa i el canvi de sistema
L’Edat Contemporània s'inicia amb la Revolució Francesa (1789-1799). Aquest esdeveniment representa el principi de la fi d'un sistema polític basat en les monarquies absolutes, donant pas als governs parlamentaris fonamentats en la llibertat política, la llibertat religiosa i la llibertat personal.
La burgesia s’aferma i trenca la divisió social de l’Antic Règim entre privilegiats i no privilegiats, afavorint un nou model productiu que es gesta amb la Revolució Industrial. La burgesia capitalista i el proletariat seran les classes emergents del nou sistema.
Estat espanyol: Pugna i Industrialització lenta
A l'estat espanyol, es produeix una pugna constant entre el vell ordre i l'Antic Règim, representada pels liberals (partidaris de l'ideari de la Revolució Francesa) i els conservadors (seguidors de l'Antic Règim i del poder senyorial i de l'Església).
Els règims monàrquics (Ferran VII, Isabel II, Alfons XII...) es van alternar amb períodes republicans (Primera República (1873-1874) i Segona República (1931-1939)). La Revolució Industrial no arrenca a Espanya amb la celeritat d'altres països europeus, excepte en els focus català i basc.
La pèrdua de les colònies d'Ultramar (Cuba, Puerto Rico i Filipines) el 1898 significa la fi de l'imperi espanyol. Aquest període també es caracteritza per:
- La construcció d'un mercat interior.
- El centralisme polític i administratiu.
- La unificació cultural i lingüística.
El desenvolupament industrial i polític a Catalunya
En el marc català, la burgesia catalana impulsa la industrialització del país, lligada principalment a la indústria cotonera, que experimenta una creixent mecanització. La introducció del vapor revoluciona el transport i es crea una xarxa de ferrocarrils que aporta prosperitat a amplis sectors econòmics. L'expansió financera i borsària consolida Barcelona. El màxim exponent del creixement econòmic del moment és l'Exposició Universal de Barcelona (1888).
El naixement del catalanisme polític
Aquesta burgesia col·labora inicialment en la modernització de l'estat espanyol. No obstant això, a partir de 1890, en no ser escoltada en les seves propostes de canvi i regeneració, se n’allunya i adopta un to reivindicatiu contra el centralisme espanyol. Això es concreta en el Memorial de Greuges, el primer acte polític del catalanisme del període, que contenia demandes polítiques i econòmiques, i que es va lliurar a Alfons XII.
Consolidació del moviment catalanista
El moviment catalanista neix a l'empara d'aquesta burgesia conservadora que s'organitza políticament. S'aferma en:
- La personalitat política del país.
- El tret diferencial cultural.
- L'afirmació lingüística.
La Mancomunitat de Catalunya, amb Enric Prat de la Riba al capdavant, és un pas previ important que precedeix la Segona República Espanyola (1931-1939).