L’home és un llop per a l’home (homo homini lupus).
L’home, per les seves passions, està inclinat a la fama, la riquesa i la glòria, que porten a l’eterna discòrdia entre els homes.
Pessimisme de la condició humana.
Teoria de l’origen i del poder de l’Estat
Els homes renuncien a la seva llibertat per garantir la seguretat de la seva vida i possessions.
L’home accepta viure en societat per evitar la guerra de tots contra tots (bellum omnium contra omnes).
Sistema polític derivat del seu pensament
Un estat omnipotent amb lleis i deures inflexibles: el Leviathan, el Déu mortal.
L’Estat està dirigit per un sobirà o una assemblea d’homes que gaudeix d’un poder absolut que no està sotmès a cap restricció.
La por és, entre d’altres, el principal mecanisme del qual l’Estat s’ha de valer per governar.
John Locke
L’home vol treballar en comunitat i viure en harmonia amb els altres per fer créixer els seus béns.
Alguns homes no respecten les normes degut a les passions (odi, enveja, rancúnia, etc.).
L’home cedeix part dels seus drets a l’Estat, però conserva el dret a la llibertat (màxima fins al límit que marqui la llei i la moral) i a la propietat, ja que són drets naturals de l’individu que l’Estat no li pot prendre.
La propietat és un dret inalienable.
Una democràcia amb divisió de poders i drets socials per a tothom, però amb drets polítics per a una minoria de propietaris (sufragi censatari).
El dret de rebel·lió contra la tirania: si el govern és injust o despòtic i coarta els drets naturals, els súbdits tenen el dret (i el deure) de revoltar-se i derrocar el tirà.
Jean-Jacques Rousseau
L’home és bo per naturalesa (teoria del bon salvatge).
La societat l’ha corromput amb els seus codis i la recerca del poder, l’ambició, els diners, etc.
Optimisme de la condició humana.
Els homes renuncien a la seva llibertat i drets naturals en el contracte social, però reben a canvi unes lleis i un Estat just i equitatiu.
Les lleis tenen per objectiu defensar els febles, fer justícia i tractar d'assolir una certa harmonia social.
Una democràcia total (sufragi universal) i directa, de tipus assembleari, i un Estat just i equitatiu que tracti de pal·liar els efectes corruptors que ha tingut la societat en l’ésser humà, atès que és impossible tornar al «paradís perdut» de la vida natural.
