La Convenció Jacobina i el Terror: Un Anàlisi Històric
La Convenció Jacobina: el Terror
Els darrers dies de maig i els primers de juny del 1793, amb el suport dels sans-culottes als carrers, els jacobins varen arrestar i executar alguns dels principals dirigents girondins i inauguraren l'etapa de la Convenció jacobina, la més radical de la Revolució. Varen aprovar una nova Constitució (1793) que va establir la sobirania popular i el sufragi universal masculí. Emparant-se en l'excepcionalitat de les circumstàncies (guerra, contrarevolució, etc.), establiren un govern revolucionari que va suspendre les garanties constitucionals i va iniciar una política coneguda com el Terror, que tenia com a objectiu vèncer els enemics interiors i exteriors de la revolució i satisfer els grups populars més radicalitzats.
El Comité de Salvaguarda Pública, controlat per Robespierre, va concentrar tots els poders i va prendre mesures excepcionals: detencions, judicis expeditius i execució de nombrosos sospitosos d'actituds contràries al procés revolucionari, reorganització de l'exèrcit i segona lleva en massa. També es varen implantar una sèrie de reformes socials demandades pels sans-culottes: redistribució de la propietat agrària, un preu màxim dels articles de primera necessitat, càstig als especuladors, abolició completa de la feudalitat i salaris mínims. A més a més, es varen prendre un seguit de mesures per canviar la societat francesa: es va establir l'educació primària gratuïta i obligatòria (Llei Pelettier), es va aprovar l'establiment d'un nou calendari, que marcava l'inici de la República (1792) com l'any I de la nova era, i es va iniciar un procés de descristianització que va fomentar les festivitats laiques i el culte a la Raó.
Al principi del 1794 semblava que la república s'havia salvat: l'exèrcit vencia l'enemic exterior i la població era auxiliada en les seves necessitats. Però els més radicals (enragés) encara demanaven més igualtat, mentre que amplis sectors de la burgesia moderada volien posar fi a les reformes jacobines. Davant les crítiques, Robespierre i els seus fidels (Saint-Just, Couthon) es varen aïllar, varen eliminar els adversaris a la dreta o a l'esquerra i varen dur a terme una repressió sagnant. Tots els seus enemics es van unir, aconseguiren detenir-los i els varen executar el 10 de Termidor de l'any II (28 de juliol del 1794).