La Convenció Termidoriana i el Directori a la Revolució Francesa
La Convenció Termidoriana (1794-1795)
La Convenció Termidoriana té lloc des del 28 de juliol de 1794 (el 9 de termidor de l’any II en el calendari jacobí), després de la caiguda de Robespierre, fins al 26 d’octubre de 1795.
Política de la burgesia moderada
La Convenció és dirigida per la burgesia moderada, que desenvolupa una política conservadora:
- Depuracions i proscripcions de jacobins i del poble baix.
- Canvis essencials en comitès i tribunals.
- Reacció econòmica, moral i social amb el «terror blanc» (es guillotinen els líders dels jacobins).
- Reacció religiosa.
El cop d’estat de termidor significa la supressió de la Convenció Nacional, l’execució dels jacobins i la creació de la Convenció Termidoriana.
La Constitució de 1795
La Convenció redacta una nova constitució (1795). Aquesta estableix que França és una república, amb sobirania nacional i sufragi censatari.
Durant els primers mesos de 1795, les dificultats econòmiques i la inquietud social van plantejar problemes a la Convenció, que ha d'enfrontar-se als darrers aixecaments populars, els quals són esclafats amb l'ajut de l'exèrcit. La política repressiva i reaccionària de la Convenció va portar a una aliança entre l'exèrcit i la burgesia de dretes que s'imposa al moviment popular.
Un any més tard, es crea el Directori, que intenta ser una república conservadora, oposada tant a l'aristocràcia com al jacobinisme.
El Directori (1795-1799)
És un govern que va des del 26 d’octubre de 1795 fins al 9 de novembre de 1799. Es va limitar a continuar l'obra de la Convenció Termidoriana.
Estructura de govern
Segons la Constitució de l'any III, el poder legislatiu requeia en dues cambres: el Consell dels Ancians i el Consell dels Cinc-cents. El poder executiu requeia en el Directori, format per cinc membres elegits pel Consell d'Ancians; cada any, un dels directors, designat per sorteig, havia de cedir el lloc. Els cinc primers directors foren:
- Reubell
- Barras
- La Révellière-Lépeaux
- Carnot
- Letourneur
L'ascens de Napoleó i els conflictes exteriors
Durant l'època del Directori, considerada com el període de la «República burgesa» o «dels propietaris», van produir-se els primers grans èxits militars de Napoleó Bonaparte.
A partir de 1800, francesos i britànics lluiten pel control de mercats i rutes estratègiques mundials (Gibraltar, Menorca, Malta, Egipte). Les campanyes de Napoleó a Egipte tenien com a objectiu tallar les rutes comercials colonials d'Anglaterra. És durant aquesta campanya que Jean-François Champollion descobreix la pedra de Rosetta, que va permetre desxifrar els jeroglífics egipcis.
França, a més de tenir la Gran Bretanya com a enemiga, també s'enfronta a la majoria de les monarquies absolutes d’Europa.