Cop d'Estat 1936: Inici Guerra Civil Espanyola i Context
El Cop d'Estat de Juliol de 1936: L'Inici de la Guerra Civil
El 17 de juliol de 1936, el tinent coronel Juan Yagüe, cap de la Legió, es va aixecar a Melilla. El general Francisco Franco, després d'assegurar el control de les Canàries, va passar al Protectorat del Marroc, també revoltat contra el govern del Front Popular.
Entre els dies 18 i 19, l'***Alzamiento Nacional*** es va estendre per Espanya. Els principals líders rebels van ser: Goded a les Illes Balears, Queipo de Llano a Sevilla, Cabanellas a Saragossa, Mola a Pamplona i Franco al Marroc.
L'objectiu era dominar tot el país, però la resistència al cop en força zones va fer que els rebels només dominéssin inicialment les Canàries, el Marroc, les Balears (llevat de Menorca), Navarra i Àlaba, entre d'altres. Aquestes zones, on predominaven els latifundis o els petits propietaris conservadors, representaven l'Espanya interior i cerealística, amb dues ciutats importants: Sevilla i Saragossa.
A causa del seu fracàs en reprimir el cop, Santiago Casares Quiroga, cap del govern del Front Popular, va ser substituït el dia 19 de juliol per Diego Martínez Barrio. Aquest va intentar pactar amb els rebels (per telèfon), però com que no ho va aconseguir, va dimitir també. Finalment, el dia 20 de juliol, va ser escollit José Giral com a nou cap de govern.
Causes i Context del Conflicte
- Desigual distribució de la riquesa i deficient industrialització.
- Oposició de les classes benestants i manca d'encaix social.
- Conflicte clerical i anticlerical.
- Tensions socials a Europa i deriva de les classes benestants cap al feixisme.
- Radicalització de les forces polítiques d'esquerra.
- Tradicional intervencionisme militar.
- Aguda conflictivitat social i conflicte entre dretes i esquerres.
- Alteració de l'ordre públic i la legalitat.
- Voluntat d'amplis sectors socials, polítics i militars de canviar la situació.
Aquests factors van culminar en el cop d'estat militar del 17-20 de juliol de 1936.
Reformes i Polítiques de la Generalitat de Catalunya
- Estatut Interior de Catalunya: Regulació del desenvolupament d'institucions.
- Economia: Creació de serveis d'estadística i l'Institut d'Investigacions Econòmiques.
- Agricultura: Foment de cooperatives, centres d'experimentació agrària i reducció a la meitat de les rendes dels rabassaires.
- Política Social: Llei de bases per organitzar serveis de sanitat i assistència social, millora de la xarxa d'hospitals, campanyes de vacunació i mesures contra l'atur.
- Cultura: Publicació del Diccionari General de Pompeu Fabra i promoció del bilingüisme.