Cop d'Estat, Guerra Civil Espanyola i Context Internacional

1. El Pronunciament

Pronunciament a l'estil del segle XIX. Els militars declararien la guerra a les principals ciutats espanyoles i obligarien a fer un canvi de govern.

La primera idea era restablir l'ordre i evitar una revolució comunista.

2. La Preparació

Militars amb el suport de les classes altes i sectors més conservadors: monàrquics de dreta, grups catòlics, falangistes, tradicionalistes.

Cap de la insurrecció, el general Sanjurjo des de Lisboa, amb l'ajuda de Calvo Sotelo. El general Mola (Pamplona) com a “Director”. Els generals Goded (Balears), Franco (Canàries), Queipo de Llano (Sevilla) en la conspiració. Contactes en les guarnicions militars, en els partits i a l'estranger (Itàlia, Alemanya i, fins i tot, Gran Bretanya).

El 12 de juliol es produeix un doble assassinat polític: pistolers falangistes van matar el tinent Castillo (líder republicà de la Guàrdia d'Assalt), i els seus companys van respondre amb l'assassinat de Calvo Sotelo.

3. Fracàs del Cop d'Estat (17-21 Juliol 1936)

El pronunciament s'inicia el 17 de juliol a Melilla pel coronel Yagüe, cap de la Legió.

El 18 de juliol, Franco arriba al Marroc i assumeix el comandament de l'exèrcit d'Àfrica. Paral·lelament, altres caps militars es van aixecar a altres ciutats espanyoles entre el 18 i 19 de juliol.

A Madrid, el president del govern Casares Quiroga dimiteix i puja Giral, que dissol l'exèrcit i dóna armes als sindicats (UGT, CNT-FAI) i als partits del Front Popular.

A Barcelona, arriba el general Goded des de Mallorca. Aixecaments a algunes casernes, contestades per mobilitzacions populars als carrers. Rendició de Goded.

El cop va fracassar a:

• Catalunya (suport a la República de la Guàrdia d'Assalt, la Guàrdia Civil i els obrers)
• Llevant peninsular
• Astúries (llevat d'Oviedo)
• País Basc (tret d'Àlaba)
• Madrid (suport de la Guàrdia d'Assalt, dels militars fidels a la República i assalt dels milicians a la caserna de la Montaña)
• Bona part d'Andalusia i Extremadura
• Menorca

Els rebels van dominar:

• Galícia (amb l'ajuda de la Guàrdia Civil)
• Les capitals aragoneses
• Àlaba
• Navarra (des d'on Mola va aconseguir el domini de La Rioja, Castella i Lleó)
• Sevilla, Còrdova, Granada i Cadis
• Les Canàries
• Mallorca i Eivissa

4. El Pronunciament es Converteix en Guerra

Els militars havien fracassat en l'intent d'enderrocar el govern del Front Popular. El pronunciament es transformarà en guerra civil.

La República mantenia els principals centres industrials de la perifèria, les zones d'agricultura de Llevant, el litoral mediterrani i quasi tot el cantàbric; disposava de la flota i bona part de l'aviació i de l'or del Banc d'Espanya. Tenia el suport social de les classes populars (obrers i empleats urbans, petita burgesia, pagesos sense terra) i de les classes mitjanes.

Els insurrectes no podrien resistir massa temps si no traslladaven l'exèrcit d'Àfrica (prop de 50.000 homes) a la Península. Els últims dies de juliol i primers d'agost, avions alemanys i italians van establir un pont aeri del Marroc a Sevilla.

5. Internacionalització de la Guerra

a) Estats Feixistes

Itàlia, Alemanya i Portugal, suport als rebels.

• Alemanya: avions per al trasllat de tropes, caces, bombarders (Legió Còndor), material bèl·lic (canons antiaeris), personal tècnic (connexions, ràdio) que prenen experiència per a campanyes posteriors.
• Itàlia: avions per al trasllat de tropes, bombarders (Fletxes Negres), vaixells de guerra, tancs, tropes motoritzades, soldats.
• Portugal: voluntaris (viriatos), armes i pas pel territori.

El novembre de 1936, Alemanya, Itàlia i Portugal reconeixen el govern de Franco.

b) URSS Estalinista

Suport a la República: avions, tancs, material bèl·lic, pilots i tècnics. Mèxic va vendre aliments a la República.

c) Països Democràtics

Liderats per Gran Bretanya i França: tenien por que una intervenció provoqués la guerra amb els estats feixistes. També temien que la intervenció de la URSS provoqués una revolució. Gran Bretanya bloqueja la venda d'armament a la República.

El 9 de setembre del 1936 van establir a Londres el COMITÈ DE NO-INTERVENCIÓ.

d) Brigades Internacionals

Voluntaris de diversos països a favor de la República i contra el feixisme (uns 50.000 homes i dones). Obligats a retirar-se l'octubre 1938.