Cop d'estat i radicalització social a Espanya (1936)

Preambul: Govern Front Popular

Preambul: Govern Front Popular: la seva intenció és tornar a la política anterior, continuar amb la reforma agrària i millorar i intensificar la política educativa. L'any 1936 el president de la República, Alcalá-Zamora, és destituït; Manuel Azaña és nomenat president de la República i Santiago Casares Quiroga és nou president del Govern.

Radicalització de la societat (febrer-juliol 1936)

Radicalització de la societat: entre febrer i juliol la societat està dividida entre esquerres i dretes; no hi ha centre. La tensió creix i hi ha una forta polarització.

• Dretes: cada vegada més influència dels partits feixistes i una major radicalització, amb una ideologia antirevolucionària i contrària al moviment obrer.
• Esquerres: han crescut molt i tenen la intenció de tornar a posar en marxa les reformes; estan més radicalitzades que mai. El PSOE queda fortament condicionat pel sector revolucionari i passarà a ser una força molt d'esquerres. El PSUC guanya importància. El POUM és una esquerra molt radicalitzada i serà força problemàtic.

Conspiració militar

Conspiració militar: hi ha plans per enderrocar la República. La conspiració es va posar en marxa abans de les eleccions perquè la dreta ja preveia els resultats. La República sospitava alguna cosa i, per això, va enviar els generals més antirepublicans a punts apartats del centre. Franco va ser destinat a les Canàries i Mola a Pamplona.

El pronunciament estava previst pel 18 de juliol de 1936. Aquest dia Franco es traslladà al Marroc per assumir el comandament de l'exèrcit d'Àfrica, part de l'exèrcit més potent. El pronunciament va triomfar en algunes zones: al Marroc, a les Canàries, a les Illes Balears i en parts del nord (s'indica que hi va haver triomfs en la zona nord-est, amb excepcions com Cantàbria). Va fracassar a les principals ciutats d'Espanya i en la principal zona d'agricultura d'exportació (Múrcia i Almeria).

Fracàs del cop d'estat

Fracàs del cop d'estat: el cop tenia com a objectiu treure la República mitjançant una actuació ràpida, imminent i violenta. A Madrid no hi havia exèrcit revoltat; el govern de la República repartí armes entre les organitzacions obreres i les cridà a defensar la República. També s'assaltà el Cuartel de la Montaña, motiu pel qual Madrid continuà sent ciutat republicana.

A Barcelona la Guàrdia Civil es mantingué fidel a la República, juntament amb la CNT i altres grups que sortiren al carrer espontàniament per lluitar contra el feixisme. Part de l'exèrcit no estava implicada i es mantingué fidel a la República, com la marina i l'aviació.

Notes i context

Aquestes dades recullen la polarització política i social prèvia i immediata al cop de juliol de 1936, amb l'activitat conspirativa de sectors militars i la resposta organitzada de les forces obreres i republicanes. La dinamització de les forces i la distribució geogràfica dels triomfs i fracassos del pronunciament van marcar l'inici del conflicte que desembocà en la Guerra Civil.