La Corba de Phillips: Relació entre Inflació i Atur

La corba de Phillips

Per estudiar aquesta corba podem utilitzar-la per conèixer la relació entre l'atur i els salaris nominals. Phillips va observar que existia una relació entre el canvi de la taxa d'atur i el de la variació dels salaris nominals, de manera que si augmentava la taxa d'atur en un període, els salaris nominals baixaven i a l'inrevés.

Per tant, la corba de Phillips estableix que la relació d'inflació salarial té un cost en termes d'una taxa més elevada i de manera que la reducció de la taxa d'atur té un cost (una pujada dels salaris i, per tant, inflació salarial). La representació gràfica de la corba de Phillips reflecteix aquesta relació d'intercanvi. La corba té pendent decreixent i se sol representar com una línia corba o recta.

Es diu:

1. Suposem que l'economia es troba en A: taxa d'inflació molt alta i desocupació no gaire alta. Si els dirigents polítics volen reduir la inflació, això provocaria un augment de l'atur (d'A a B).
2. Si l'economia es troba en B i les polítiques volen reduir l'atur, això portaria a un augment de la taxa d'inflació. A curt termini no es poden portar a terme les dues opcions. A llarg termini és possible aconseguir els dos objectius.

Obtenció analítica de la corba de Phillips

Introduïm noves variables: ω = taxa d'inflació salarial.

Per calcular-la, per exemple, al llarg de l'any 2001: (w₂₀₀₁ - w₂₀₀₀) / w₂₀₀₀ → (w_t+1 - w_t) / w_t. Si (w_t+1 - w_t) / w_t > 0 (inflació dels salaris, ja que van creixent), = 0 (estabilitat en els salaris) i < 0 (deflació dels salaris, ja que van disminuint).

Si hi ha inflació alta en una economia (economia inflacionista), si hi ha elevada taxa d'ocupació (economia amb creixement) i si es donen els dos casos (estanflació).

On:

• w_t+1 = nivell de salari nominal de l'any t+1;
• w_t = nivell de salari nominal de l'any t;
• u = taxa de desocupació efectiva;
• u* = taxa de desocupació que existiria si la nostra economia es trobés produint la quantitat corresponent a la producció de ple ocupació.

Quan una economia està en aquest nivell de producció està treballant a un nivell normal d'activitat, i existeix una taxa de desocupació que es denomina taxa natural de desocupació. Aquesta desocupació es deu a les pròpies fricions del mercat de treball. Els tipus de fricció del mercat són: quan una persona està estudiant i busca treball, quan una persona que està treballant decideix deixar-lo per trobar-ne un altre, i quan en el mercat de treball es produeixen reduccions de plantilla o augments.

La corba de Phillips és: ω = -E(u - u*).

Aquesta expressió estableix que la inflació dels salaris està inversament relacionada amb la situació del mercat de treball. Ens informa de la rapidesa o lentitud amb la qual responen els salaris davant la situació del mercat de treball.

La funció que recull la situació del mercat de treball segons la qual varien els salaris és (u - u*).

En el mercat de treball hi ha 3 situacions:

1. La taxa de desocupació efectiva és major que la taxa de atur natural (u > u*): (u - u*) > 0 → ω < 0 → baixa w, després hi ha deflació salarial.
2. La taxa de desocupació efectiva és igual a la taxa de atur natural (u = u*): (u - u*) = 0 → ω = 0 → w = cte → estabilitat salarial.
3. La taxa d'atur efectiva és menor que la taxa d'atur natural (u < u*): (u - u*) < 0 → ω > 0 → puja w → inflació salarial.

Introduïm totes les variables a la corba de Phillips:

ω = (w_t+1 - w_t) / w_t = -E(u - u*)

w_t+1 - w_t = -w_t · E(u - u*)

w_t+1 = w_t - w_t · E(u - u*)

w_t+1 = w_t [1 + E(u - u*)]

Apliquem les 2 situacions del mercat de treball a partir d'aquesta expressió:

1. Si u > u*, w_t+1 < w_t → baixa w.
2. Si u = u*, w_t+1 = w_t → w = cte.
3. Si u < u*, w_t+1 > w_t → puja w.