Corts Generals: composició, funcions i organització

Resum

El document descriu les Corts Generals com a òrgan constitucional bicameral, format pel Congrés i el Senat. Explica les característiques generals de la institució, la composició i el sistema electoral de cada cambra, l'organització interna i les funcions legislativa, pressupostària i de control, així com l'estatut dels parlamentaris.

Punts clau

Les Corts Generals són un òrgan constitucional, representatiu, deliberant, legislador, permanent i inviolable, i són bicameral (Congrés i Senat).
El Congrés té entre 300 i 400 diputats segons la CE, i 350 segons la LOREG; s'elegeix per sufragi universal per 4 anys.
El Congrés aplica una barrera legal del 3% i el sistema proporcional amb la Llei d'Hondt, amb circumscripció per províncies.
El Senat té un nombre variable de senadors, elegits per sufragi i designats per les comunitats autònomes (1 per CA i 1 per cada milió d'habitants), amb un sistema majoritari.
Les funcions principals són la legislativa, la pressupostària, el control del Govern i la designació d'autoritats.
Els parlamentaris tenen inviolabilitat, immunitat (només detinguts en cas de delicte flagrant) i fur especial (jutjats pel Tribunal Suprem), i estan incompatibles amb altres activitats professionals.

Posa't a prova

Corts Generals

Característiques de les Corts Generals

Òrgan representatiu del poble espanyol.
Òrgan constitucional, regulat per la Constitució.
Òrgan deliberant, amb la finalitat del debat polític.
Òrgan legislador, encarregat d'elaborar lleis.
Òrgan permanent, sempre en funcionament.
Òrgan inviolable, amb especial protecció penal.
Bicameral, format pel Congrés i el Senat.

Composició del Congrés

Nombre de diputats: segons la CE (300-400), segons la LOREG (350).
Elecció: sufragi universal.
Durada: 4 anys.
Llistes tancades i bloquejades.
Barrera legal: 3%.
Sistema electoral proporcional (Llei d'Hondt).
Circumscripció electoral: província (mínim 2 diputats, Ceuta 1, Melilla 2).

Composició del Senat

Nombre de senadors: variable.
Elecció: sufragi (províncies 4, illes grans 3, illes petites 1, Ceuta 2, Melilla 2), designació autonòmica (1 per CA, 1 per milió d'habitants).
Durada: 4 anys.
Circumscripció electoral: província i illa.
Llistes obertes (províncies 3, illes grans 2, illes petites 1, Ceuta 2, Melilla 2).
Sistema electoral: majoritari.

Llei d'Hondt

Repartiment de vots a escons. S'aplica a cada circumscripció.

Organització de les Cambres de les Corts Generals

Òrgans de govern: Mesa (president, vicepresidents, secretaris), President, Junta de Portaveus.
Òrgans de treball:
1. Ple.
2. Comissions: permanents (legislatives, no legislatives), no permanents.
3. Grups parlamentaris: Congrés (mínim 15 diputats), Senat (mínim 10 senadors).
4. Diputació Permanent.

Funcions de les Corts Generals

Funció legislativa: elaborar lleis.
Funció pressupostària: aprovar els pressupostos generals de l'Estat.
Funció de control del Govern.
Funció de designació d'autoritats i funcions relacionades amb la Corona (nomenament de membres).

Estatut dels Parlamentaris de les Corts Generals

Adquisició de la condició de parlamentari (candidats electes).
Naturalesa del mandat: els parlamentaris estan vinculats amb els ciutadans a través del mandat representatiu. Representen la totalitat del poble espanyol. Els ciutadans no podran revocar el mandat durant el període en què han estat escollits.
Drets i deures: dret a votar a les sessions, deure d'assistir a les sessions.
Incompatibilitats: no es pot ser parlamentari i realitzar altres activitats professionals a la vegada.
Prerrogatives parlamentàries: inviolabilitat, immunitat parlamentària (només poden ser detinguts en cas de delicte flagrant), fur especial (només poden ser jutjats pel Tribunal Suprem).

Preguntes freqüents

Quina és la durada del mandat del Congrés i del Senat?

Tant el Congrés com el Senat tenen una durada de 4 anys, segons el text.

Quina és la barrera legal per accedir al Congrés?

La barrera legal per al Congrés és del 3%, segons el document.

Quines són les funcions de les Corts Generals?

Les Corts Generals exerceixen la funció legislativa, la pressupostària, el control del Govern i la designació d'autoritats i funcions relacionades amb la Corona.