La Creació del Regne de València: Furs, Jaume I i Pere el Gran
La Creació del Regne de València (1238)
Les terres valencianes de l'Sharq al-Andalús, conquerides per Catalunya i Aragó, podien haver estat annexionades a qualsevol dels dos regnes que havien dut a terme les campanyes militars. Això és el que va passar amb la zona nova de Catalunya i el Baix Aragó.
Però Jaume I, el 1238, va decidir crear un nou regne diferenciat, amb:
- Lleis pròpies i institucions.
- Moneda pròpia.
- Sistema de pesos i mesures propi.
Aquest nou regne s’integraria dins de la Corona d’Aragó i compartiria amb la resta dels territoris uns trets i característiques comuns: la figura del monarca, que unificaria tot el territori sota la mateixa autoritat reial.
El Marc Legislatiu: De La Costum als Furs
La promulgació de La Costum (1239)
El 1239, pocs mesos després de la conquesta, Jaume I va promulgar La Costum. Aquest codi definia el règim jurídic dels nous habitants de la ciutat de València i sancionava l’existència legal del nou regne en proveir-lo d’un marc legislatiu propi.
L'extensió dels Furs de València (1261)
El 1261, a les primeres Corts parlamentàries del Regne de València (RV), Jaume I va dotar La Costum de nous ordenaments. Va traduir el text al català perquè fos més comprensible i, ja amb el nom de Furs de València, el va estendre a tot el territori del regne.
Per tant, els Furs eren l'extensió territorial de La Costum a tot el regne. Abans del 1261, el territori es trobava a nivell legislatiu fragmentat en un mosaic de drets i costums diferents, ja que aquells repobladors portaven les normes de la localitat d’on provenien.
Els Furs i el Poder de la Corona
Els Furs constituïen un dret favorable a la Corona perquè la monarquia hi tenia major autonomia per a nomenar càrrecs públics i més poder per a imposar una fiscalitat d’estat. Els Furs de València garantien a la monarquia impostos sobre el comerç. Jaume I volia evitar que hi hagués certs sectors socials amb immunitat social.
Conflictes i Consolidació de la Personalitat Jurídica
La Unió Aragonesa (1283)
El 1283 es produeix la Unió Aragonesa, una conjura de l'aristocràcia aragonesa contra la monarquia, on es tornava a exigir que el Regne de València formés part d'Aragó. Pere el Gran, fill de Jaume I, va estendre el Fur d'Aragó a tots els aragonesos residents al RV.
El Gran Privilegi de Pere el Gran
Pere el Gran va concedir el Gran Privilegi, amb el qual:
- Reafirmava la titularitat del Regne de València.
- Confirmava els Furs.
- Consagrava la personalitat diferenciada del RV enfront dels altres estats de la Corona.