El creixement econòmic del franquisme (1959-1975)
La segona etapa del franquisme: el creixement econòmic
Durant la segona etapa del franquisme, marcada pel creixement econòmic entre 1959 i 1975, la primera mesura correctora va ser el Pla d'Estabilització. Aquest pla es va basar en tres grans eixos: l'estabilització de l'economia, la liberalització de l'economia interior i la liberalització de l'economia exterior. Diversos organismes internacionals van concedir préstecs a Espanya per superar la precària situació econòmica.
L'ascens dels tecnòcrates i el desarrollismo
En aquest període apareixen els tecnòcrates, una nova generació de polítics elegits per Franco amb un perfil tècnic i una millor preparació professional. Aquests polítics van apostar pel reformisme tècnic per millorar la situació mitjançant el desarrollismo econòmic, el qual havia de garantir l'estabilitat social i la continuïtat política.
Es van implementar els Plans de desenvolupament econòmic i social amb l'objectiu d'impulsar l'activitat del sector públic i ajudar els inversors privats mitjançant subvencions. Es van seguir dues línies d'actuació principals:
- Accions estructurals: per donar solució a les deficiències industrials.
- Pols de desenvolupament: per reduir els desequilibris econòmics regionals.
El resultat va ser un èxit, ja que es va dotar tot el país d'infraestructures i de matèries bàsiques.
L'expansió de l'economia catalana (1960-1973)
L'economia catalana va créixer entre 1960 i 1973 gràcies als baixos costos salarials, els preus competitius, la importació de maquinària i tecnologia, i la inversió de capitals estrangers. A Catalunya es va viure una gran expansió de les branques industrials (metal·lúrgia, química i farmacèutica) i es va iniciar la industrialització de noves zones com Madrid.
Transformació de l'agricultura i l'èxode rural
Es va produir una profunda transformació de l'agricultura tradicional. La productivitat, que abans era escassa i depenia de molta mà d'obra, es va modernitzar amb l'ús de maquinària i adobs químics. També es va dur a terme la concentració parcel·lària i la construcció de zones de regadiu. Aquest procés va provocar un èxode rural intens: es va reduir la població ocupada agrària, van desaparèixer les petites propietats i en van sorgir de noves amb més capacitat productiva i menys necessitat de mà d'obra.
Progrés del sector terciari i creixement demogràfic
El període va destacar pel progrés del sector terciari, amb millores en els serveis públics, el transport, el desenvolupament del turisme i els mitjans de comunicació. Es va produir un creixement del comerç internacional (importacions i exportacions), de la construcció (hotels, hospitals, escoles i carreteres) i del sector bancari, que va invertir capital en noves indústries i va atorgar crèdits a empreses.
Espanya va rebre recursos externs clau per modernitzar-se i equilibrar el dèficit de pagaments: inversió de capital d'Europa Occidental, trameses dels emigrants i divises dels turistes. Paral·lelament, el creixement demogràfic i els moviments migratoris van provocar una davallada de la mortalitat i una taxa de natalitat alta. La població catalana va créixer per les onades migratòries de joves procedents del sud d'Espanya, atrets per les millors condicions de les ciutats (Madrid, Catalunya, País Basc i València) i la instal·lació de nouvinguts a Barcelona.
Canvis en l'estructura laboral i social
Es van produir canvis en l'estructura laboral i social: va créixer el nombre d'obrers industrials assalariats i van augmentar les classes mitjanes amb la consolidació de la burgesia urbana. El nombre d'obrers va superar el de pagesos i, gràcies a la millora econòmica, es va produir una pujada de la renda per capita i familiar.
La societat va abandonar les actituds de la postguerra per esdevenir una societat més oberta i plural, amb l'entrada en la societat de consum, la millora de l'educació, canvis en el model familiar i en el paper de les dones, fet que va afeblir el règim i va estimular l'antifranquisme.
Reformes institucionals i legislatives
El govern dels anys 60, amb més tecnòcrates, va voler renovar la política mitjançant diverses lleis:
- Creació del TOP (Tribunal d'Ordre Públic) per passar delictes de la jurisdicció militar a la civil.
- Ley de Bases de la Seguridad Social per ampliar la cobertura de malalts i vells.
- Manuel Fraga va promoure la Ley de Prensa e Imprenta.
- Ley Orgánica del Estado, per refermar el règim.
- Ley de Representación Familiar, per a l'elecció de 108 procuradors a les Corts.
- Ley de Sucesión, que designava Joan Carles de Borbó com a successor.
Aquestes reformes van generar tensions entre immobilistes i oberturistes, com es va veure en l'escàndol Matesa. La crisi va ser resolta per Carrero Blanco mitjançant la repressió, mentre l'Església iniciava el seu distanciament del règim.