El creixement econòmic espanyol dels anys 60 i Europa
El creixement econòmic dels anys 60 a Espanya
El creixement econòmic de la dècada de 1960 no va ser fruit de la política del govern franquista, sinó més aviat una conseqüència de la vinculació de l’economia espanyola a l’europea en un moment de fort creixement d’aquesta. En realitat, l’economia espanyola va poder salvar-se de la fallida a finals dels anys cinquanta i va poder transformar-se amb rapidesa els anys següents malgrat, i no gràcies a, la intervenció del règim franquista.
Els recursos financers que es van invertir per evitar la fallida de l’economia espanyola provenien d’Europa. Van arribar a Espanya bàsicament per tres camins:
- Les trameses dels emigrants.
- Les divises que hi aportaven els turistes.
- Les inversions que hi feien les empreses estrangeres.
L’arribada de capital exterior
Les inversions estrangeres a Espanya van augmentar de manera molt important a partir del 1960, i van seguir creixent fins al 1975, multiplicant-se per més de vint vegades. Pels inversors estrangers, Espanya representava una destinació atractiva per l’augment del nivell de vida de la població, pels baixos costos fiscals i salarials i per l’alta rendibilitat de les empreses establertes a Espanya.
L’emigració a Europa
Des de la meitat dels anys 50, alguns països europeus (França, Alemanya, Suïssa i Bèlgica) van absorbir bona part de la mà d’obra excedentària procedent del sector agrari espanyol (Andalusia, Extremadura, les dues Castelles, Múrcia i Galícia). Les trameses que els emigrants enviaven a les seves famílies van contribuir a equilibrar la balança de pagaments i a elevar el nivell de vida del país. Aquesta població buscava fugir d’unes condicions de vida miserables i de la manca de perspectives de futur.
El boom del turisme europeu
L’arribada massiva de turistes va ser una font d’ingressos elevada i va potenciar l’activitat hotelera, els serveis complementaris i la construcció. Espanya es va especialitzar en turisme barat i massiu —de sol i platja, d’una afluència estacional a l’estiu— i molt concentrada a les zones de la costa mediterrània i a les illes Balears i Canàries. Catalunya concentrava el 30% de tot el turisme, especialment a la Costa Brava i a la Costa Daurada.