Creixement urbà, gentrificació i món rural: anàlisi i impacte

El creixement de les ciutats

El creixement de les ciutats i els principis dels processos d’urbanització comencen amb la Revolució Industrial al S.XVII. A partir d’allà, aquests dos fenòmens han anat augmentant i prenent força. El pas de la vida rural a la vida urbana ha sigut un d’important que ha deixat marca demogràficament parlant. La gent va començar a deixar les zones rurals per buscar feina o una millora de vida a les ciutats. En aquestes ciutats urbanitzades abunden activitats relacionades amb la indústria, la construcció i els serveis, i la qualitat de vida és superior degut a la disponibilitat de serveis educatius, sanitaris i culturals. En el camp també, les dificultats de vida eren majors, sobretot en el sector agrari. Llavors qualsevol oferta d’un salari més digne els facilitava el poder deixar enrere situacions de pobresa.

La gentrificació

El fenomen s’anomena gentrificació i va sorgir degut a que els sectors cèntrics de les ciutats, els barris turístics o en barris amb una localització estratègica van esdevenir un fort interès per part d’agents immobiliaris que tenien l’objectiu de transformar aquests sectors. Volen destinar aquestes zones a temes turístics o de serveis, molt més rendibles, i exerceixen una forta pressió als llogaters fins a forçar l’abandonament de les residències. La raó d’aquest fenomen la trobem en l’especulació: l’espai urbà és limitat, les zones cèntriques no poden créixer i s’hi focalitzen els interessos privats.

L'emigració ciutat-camp

Consisteix en el fenomen de l’emigració ciutat-camp, a la cerca d’un espai menys dens i, suposadament, més segur. El text ens informa però, que no fa més que escampar l’epidèmia.

Paisatge de muntanya

Causes:

• Les dificultats per implantar la mecanització.
• La competència amb l’agroramaderia industrial.
• La manca de capital suficient per a la modernització de les explotacions.
• L’envelliment de la població.

Conseqüències:

• Degradació dels nuclis de població abandonats.
• En alguns casos el turisme es converteix en l’activitat econòmica principal.
• Pèrdua de la transmissió de la cultura camperola.

El paper de les dones al món rural

Les dones en el món rural han desenvolupat bàsicament tres tipus de feines:

• Responsabilitzar-se en solitari de les feines domèstiques.
• Tenir cura dels fills i de les persones de més edat en el nucli familiar de convivència.
• Cuidar de les aus i animals de corral (gallines, conills, etc.) i també els domèstics.

La desigualtat salarial

Es pot considerar que si bé hi ha sectors i tipus de feines on el sou és igualitari, encara persisteixen casos de discriminació. Hi ha feines en les quals el sou està regulat i és el mateix independentment del sexe (funcionaris, treballadors amb convenis laborals de sector o d’empresa). Hi ha encara casos on la bretxa salarial entre les dones i els homes és una realitat. Aquests casos són una conseqüència de l’anomenada «discriminació directa», que consisteix en el fet que les dones reben un tracte menys favorable al dels homes pel fet de ser-ho. Aquesta discriminació està prohibida per la legislació de la Unió Europea, però encara persisteixen situacions de desigualtat en alguns centres de treball.