Crisi de 1917 a Espanya: Causes, Conseqüències i Reformes
La Crisi de 1917 a Espanya: Causes i Impacte
La Crisi de 1917 va ser un període de gran inestabilitat a Espanya, marcat per l'augment de les desigualtats socials, amb els rics enriquint-se i els pobres empobrint-se. El sistema de la Restauració va trontollar, però va sobreviure per la manca d'unitat entre les tres crisis principals que el van sacsejar: la militar, la social i la política.
Crisi Militar: Juntes de Defensa i Reivindicacions
L'exèrcit es va començar a queixar a causa d'un excés d'oficials, provocat pels mèrits de guerra. Aquests soldats es van unir en juntes de defensa, reivindicant un augment salarial, que la graduació fos per antiguitat i una renovació política. Totes aquestes demandes s'anomenaven reivindicacions corporatives. L'Estat va dissoldre immediatament les juntes de defensa.
Crisi Política: Assemblea de Parlamentaris i Rebuig
Fins al 1916, el Partit Liberal, liderat per Romanones, va estar al poder. El 1917, hi va haver un canvi de torn pacífic i va entrar Eduardo Dato, del Partit Conservador, que va suspendre les garanties constitucionals i va tancar les Corts.
La Lliga Regionalista va fer una crida a crear una assemblea de parlamentaris per replantejar tot el sistema. Volien reunir els 710 diputats i crear un govern provisional que permetés convocar unes Corts Constituents. No obstant això, només s'hi van acabar unint els republicans i els catalanistes. Els altres no s'hi van unir per por d'acabar amb la monarquia i per por de la pressió del món obrer.
Crisi Social: Vaga General de 1917 i Radicalització
Hi va haver una unió entre la CNT i la UGT per exigir a l'Estat que frenés la inflació, que havia fet que els productes bàsics es fessin més cars. Aquests dos sindicats es van unir i van convocar una vaga general de tramvies a València l'agost de 1917.
El govern va declarar l'estat de guerra, es van suspendre els drets constitucionals i l'exèrcit va obtenir més poder. Això va iniciar una repressió violenta de la vaga. Com a conseqüència, el món obrer es va acabar radicalitzant.
Reformes Militars de la Segona República (1932)
La Reforma de l'Exèrcit: La Llei Azaña de 1932
Durant la Segona República, es va plantejar un exèrcit professional i democràtic. Un dels objectius principals va ser la reducció d'efectius. Això es va dur a terme amb la Llei de Retir de l'Oficialitat o Llei Azaña de 1932.
Aquesta llei permetia que tots els militars que ho desitgessin es poguessin jubilar cobrant el mateix sou. Si no ho feien, havien de jurar la Constitució.
Supressió de Càrrecs i Reestructuració Militar
La reforma va implicar una significativa supressió de càrrecs:
- Generals: de 170 a 80
- Coronels: de 1600 a 1400
- Oficials: de 11000 a 5000
Altres mesures incloïen:
- El tancament de l'Acadèmia Militar de Saragossa (dirigida per Franco).
- El tancament del Consell Suprem de Justícia Militar.
- El tancament de les publicacions dirigides als oficials.
- La creació d'un cos de seguretat anomenat Guàrdia d'Assalt.
- La creació d'una escala de complement de l'exèrcit.
Resultats i Reaccions a les Reformes Militars
Els resultats d'aquestes reformes van ser molt limitats, sobretot per manca de pressupost i perquè els africanistes ho van veure com una agressió. L'agost de 1932, el general Sanjurjo va intentar un cop d'estat a Sevilla, però no va reeixir.