La Crisi de 1917 a Espanya: Causes, Desenvolupament i Impacte
La crisi de 1917 va marcar el principi de la fi del sistema de la Restauració a Espanya. Va ser una crisi generalitzada que va afectar diversos àmbits del país.
Impacte de la Primera Guerra Mundial a Espanya
Durant la Primera Guerra Mundial, hi havia dos bàndols principals:
- La Triple Entesa: França, Rússia i el Regne Unit.
- La Triple Aliança: Alemanya, Àustria-Hongria, l'Imperi Otomà i Itàlia (inicialment).
Espanya, sense interessos directes a Europa, amb una opinió pública dividida i un exèrcit mal preparat, va optar per la neutralitat. Aquesta posició va permetre al país aprofitar-se de la situació bèl·lica europea, generant grans beneficis econòmics. No obstant això, l'augment de la demanda exterior va provocar una pujada significativa dels preus, afectant greument les classes populars. Per exemple, el preu del blat va augmentar un 72% i el de les patates un 90%, generant una inflació considerable.
Altres fenòmens internacionals que van influir en el context de la crisi van ser la Revolució Russa i la doctrina dels Catorze Punts de Wilson, centrada en el principi d'autodeterminació.
Descontentament Militar i les Juntes de Defensa
El malestar dins de l'exèrcit va ser un factor clau. Es van crear les Juntes Militars de Defensa, que van posar el focus en les queixes relacionades amb els ascensos a Àfrica. Molts militars percebien que aquells que anaven a Àfrica passaven de ser oficials normals a generals amb una facilitat inusual, generant un sentiment d'injustícia. Aquest malestar es va estendre a gairebé tots els estaments militars, culminant en un manifest públic al juny de 1917, on es denunciava la mala gestió política i la percepció que la situació del país empitjorava sota el govern dels polítics.
La Vaga General Revolucionària de 1917
La vaga general revolucionària va ser convocada per la UGT i la CNT amb l'objectiu inicial de protestar contra la pujada de preus. No obstant això, ràpidament va adquirir components més amplis i revolucionaris. La vaga va acabar de manera tràgica, amb l'exèrcit al carrer i una forta repressió que va deixar nombroses víctimes i detinguts.
La Crisi Política i l'Assemblea de Parlamentaris
La pressió revolucionària i el descontentament social i militar van posar en dificultats el propi sistema de l'Estat. En resposta a la creixent inestabilitat, el president del govern, Eduardo Dato, va clausurar les Corts i va censurar una part important de la premsa. Com a reacció a aquestes mesures, es va convocar l'Assemblea de Parlamentaris al juliol de 1917. Aquesta assemblea, formada per una minoria parlamentària i sense suport militar, estava destinada al fracàs. Dins de l'assemblea, hi havia un sector important de representants de la Lliga Regionalista.
Conseqüències de la Crisi de 1917
La crisi va provocar la dimissió d'Eduardo Dato com a president del govern. Aquesta situació va portar a la formació d'un Govern de Concentració Nacional, que incloïa liberals, conservadors i representants de la Lliga Regionalista, en un intent de trobar una sortida a la greu situació política i social del país.