La Crisi de 1917 a Espanya: El Col·lapse de la Restauració
La decadència del sistema i la crisi de 1917
El 1912 mor José Canalejas i això provoca una decadència dels partits perquè no troben líders, un fracàs de les propostes regeneracionistes, una creixent força del catalanisme i una pressió del moviment obrer.
El malestar social i la vaga de març
Al 1917 hi ha un descontentament social agreujat per la Primera Guerra Mundial i disminueix el nivell de vida obrer paral·lelament a l’augment de beneficis patronals. Aquesta situació genera una gran tensió en el moviment obrer perquè veuen com els rics continuen fent-se més rics i els pobres fent-se més pobres. Llavors, al març, la CNT i l’UGT fan una vaga per l’encariment dels productes. Eduardo Dato considera que el moment és prou tens com per fer la clausura de les Corts i suspèn les garanties constitucionals.
La crisi militar: Les Juntes de Defensa
L’exèrcit comença a qüestionar el sistema i, des de la derrota de 1898, hi ha un malestar generalitzat. Neix un moviment militar reivindicatiu, anomenat les Juntes de Defensa (o anomenat sindicat de l’espasa), i planten cara al govern pel descontentament del tracte que rebien els oficials destinats al Marroc (ascensos ràpids), així que exigien:
- Reformes organitzatives (ascens per antiguitat).
- Millores econòmiques.
- Solucions a la precarietat de l’armament.
Finalment, Dato accepta les demandes i l'exèrcit s'acaba imposant al govern civil.
L'Assemblea de Parlamentaris a Barcelona
Al juliol continuen tancades les Corts i això provoca un moviment polític liderat per La Lliga Regionalista. Llavors, La Lliga es presenta com una alternativa per substituir el bipartidisme, ja que Francesc Cambó considera que és el moment de substituir els partits dinàstics. Però per poder presentar-se necessiten que les Corts estiguin obertes (tancades des de març); així que demanen obrir les Corts, però Dato no vol. Llavors, La Lliga obrirà unes corts extraordinàries a Barcelona (Assemblea extraordinària de parlamentaris a Barcelona). De 760 diputats (catalanistes, republicans, socialistes) se'n presenten 71. Dura uns minuts i l'acaben tancant els governadors civils i la policia.
La Vaga General Revolucionària d'agost
Arriba l’agost i la crisi burgesa no queda acabada, però arriba l’obrera i sobreposa aquesta crisi, ja que la crisi obrera és a l'agost. Llavors es decideix convocar una vaga general revolucionària on es demana un canvi polític; els obrers s’armen per enfrontar-se a l'exèrcit, el govern declara l’estat de guerra i envia tropes. La vaga dura 5 dies i s’acaba el conflicte.
El primer Govern de Concentració
A l’octubre s’obren les Corts i la burgesia s'espanta amb el moviment obrer. Llavors, Alfons XIII es veu obligat a fer el primer govern de concentració, en el qual s’ajunten diversos partits per governar, i el president García Prieto (quan s’obren les corts Dato dimiteix) convida a formar-ne part a La Lliga (amb dos ministeris).