La Crisi de 1917: L'inici de la fi de la monarquia a Espanya
La Crisi de 1917 a Espanya
Durant la Primera Guerra Mundial, el nivell de vida de les classes populars va baixar dràsticament, mentre que els beneficis empresarials augmentaven, generant un gran malestar social.
El triple conflicte
- Conflicte obrer: La crisi va esclatar el març de 1917, quan la CNT i la UGT van convocar una vaga per protestar per l'encariment dels productes de primera necessitat, que va culminar en una vaga general.
- Conflicte militar: L'exèrcit mostrava el seu descontentament a causa dels problemes en el sistema d'ascensos, que afavoria els militars destinats a l'Àfrica.
- Conflicte polític: A Barcelona es van reunir partits de l'oposició en l'anomenada Assemblea de Parlamentaris, organitzada per la Lliga Regionalista per exigir una reforma profunda de l'Estat.
Tot i que la revolta era generalitzada, la burgesia va fer marxa enrere per por d'una revolució que pogués fer caure el sistema de la Restauració. Els militars també van acabar donant suport a la monarquia per temor a un canvi revolucionari.
Conseqüències de la crisi
- Repressió violenta de la vaga, amb empresonaments i consells de guerra.
- Dissolució de les Juntes Militars de Defensa.
- Dissolució de la reunió de parlamentaris per part de la Guàrdia Civil.
La descomposició del sistema de la Restauració
La fi de la Primera Guerra Mundial va agreujar la situació econòmica i social:
- Caiguda de les exportacions.
- Crisi econòmica, recessió i inflació.
- Baixada de la demanda i augment de l'atur per l'acomiadament d'obrers.
- Increment de les vagues i les protestes socials.
Agitació social i política
A Catalunya, el conflicte social es va intensificar amb vagues importants com la de La Canadenca (1919) i l'aparició del pistolerisme. Paral·lelament, a Andalusia es va viure el Trienni Bolxevic (1918-1921), un període de fortes revoltes pageses que exigien el repartiment de terres.
Inestabilitat política i la qüestió catalana
Els partits dinàstics patien una profunda crisi, amb manca de líders i una gran inestabilitat: entre 1917 i 1923 hi va haver 14 governs diferents. En aquest context, la Lliga Regionalista, la Mancomunitat i els republicans catalanistes van redactar un Projecte d'Estatut que proposava un govern propi, un parlament elegit per sufragi universal i àmplies competències, però la proposta va ser rebutjada a Madrid.
El desastre d'Annual al Marroc
A la guerra del Marroc, la posició espanyola era molt desfavorable. Una campanya militar mal dirigida, i amb el vistiplau del rei Alfons XIII, va culminar en la derrota d'Annual (1921). La retirada massiva i desorganitzada de les tropes espanyoles va causar més de 13.000 morts i va generar una greu crisi política.
La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
L'abril de 1923, el govern liberal de García Prieto va intentar impulsar reformes, però no va obtenir el suport de l'Església, l'exèrcit ni el rei. El 13 de setembre de 1923, el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, va liderar un cop d'estat amb el suport del rei Alfons XIII.
Primeres mesures del règim
- Declaració de l'estat de guerra.
- Suspensió de la Constitució de 1876.
- Prohibició de símbols catalanistes.
- Prohibició de vagues i manifestacions.
- Finalització de la guerra del Marroc.
La caiguda de la monarquia (1931)
La conjuntura econòmica internacional, marcada per la crisi i l'atur derivats del crac del 1929, va afeblir la dictadura. El 27 de gener de 1930, Primo de Rivera va dimitir i es va exiliar (va morir a París el 16 de març de 1930).
El rei Alfons XIII va intentar salvar la monarquia nomenant un nou govern encapçalat pel general Berenguer, però el sistema estava massa desacreditat per sobreviure.