Crisi de l'Antic Règim: Guerra del Francès i Constitució de Cadis
La Crisi de l'Antic Règim
La Guerra del Francès (1808-1813)
A començaments del segle XIX, Espanya es trobava en ple Antic Règim: sistema polític absolutista i una societat dividida en estaments. L'economia era fonamentalment agrícola, amb la propietat de la terra concentrada en mans de la noblesa i l'Església.
Entre 1793 i 1796, Espanya va col·laborar amb els estats europeus que lluitaven contra la França revolucionària. L'any 1807, els governants espanyols van signar un acord amb Napoleó per ocupar Portugal. L'any següent, els exèrcits francesos, en comptes de dirigir-se a Portugal, van ocupar les principals ciutats espanyoles. Napoleó va empresonar Ferran VII i va coronar el seu germà, Josep Bonaparte.
La població es va revoltar contra aquesta situació, iniciant-se així la Guerra del Francès (1808-1813), caracteritzada per la guerra de guerrilles i el suport de l'exèrcit britànic. Durant la guerra, a Espanya hi havia dos poders:
- La monarquia de Josep I, amb el suport d'alguns espanyols anomenats afrancesats.
- La Junta Suprema Central, que va assumir la sobirania en nom de Ferran VII.
L'exèrcit francès va aconseguir imposar-se en la major part del territori fins al 1812, però després de diverses derrotes, el 1813 Josep I va abandonar Espanya i Ferran VII va retornar al poder l'any següent.
La Constitució de Cadis (1812)
L'any 1810 es van reunir les Corts a Cadis. Els liberals van aconseguir aprovar la Constitució de 1812, que abolia l'absolutisme i la legislació de l'Antic Règim, convertint Espanya en un estat liberal.
Principis Fonamentals de la Constitució
La Constitució incloïa:
- Una declaració de drets individuals.
- Els principis de sobirania nacional, llibertat, propietat i igualtat davant la llei, sense distinció d'estaments.
- Una monarquia constitucional amb separació de poders.
- Una cambra legislativa elegida per sufragi universal masculí.
El Regnat de Ferran VII
El país es trobava empobrit per la guerra, una situació agreujada a partir del 1816 pels moviments independentistes de les colònies espanyoles a Amèrica. A partir del 1824, les colònies que restaven eren Cuba, Puerto Rico i les Filipines.
Restabliment de l'Absolutisme i el Trienni Liberal
El 1814, Ferran VII va anul·lar la Constitució de Cadis i va restablir l'absolutisme. Els liberals van protagonitzar pronunciaments per obligar el rei a restablir la Constitució.
El 1820, el coronel Riego es va pronunciar a Cadis amb èxit, permetent una etapa de constitucionalisme coneguda com el Trienni Liberal (1820-1823). Les potències absolutistes d'Europa van acordar que França organitzés un exèrcit (els Cent Mil Fills de Sant Lluís), que va permetre als absolutistes espanyols abolir de nou la Constitució.
La Década Absolutista i la Successió
Entre 1823 i 1833 va tenir lloc la década absolutista, que va reprimir els liberals, molts dels quals van haver de fugir d'Espanya per evitar ser empresonats o executats. A la mort de Ferran VII, es va iniciar un conflicte successori entre els partidaris de la seva filla Isabel i els del seu germà, Carles Maria Isidre (Carles V).