Crisi i Canvis a l'Europa Medieval: Segle XIV

La Fam, la Guerra, la Pesta

Al començament del segle XIV es va produir a Europa una crisi agrària a conseqüència d'un seguit de males collites, motivades per un clima desfavorable i pel conreu de terres de baixa qualitat a causa de les grans rompudes. La coincidència d'aquests factors va tenir com a conseqüència que la producció de blat minvés molt i que la fam s'estengués per tot el continent. A aquest primer problema se n'hi va afegir un altre: els danys que provocaven les guerres freqüents entre senyors feudals. Les terres on tenien lloc aquestes lluites o per on transitaven els exèrcits eren saquejades. A més, als boscos s'hi refugiaven bandolers, que augmentaven la inseguretat dels camins. El període més dur va ser l'any 1347, en què l'anomenada **Pesta Negra**, que va assolar Europa, va afectar una població subalimentada i va provocar un increment important de la mortalitat.

Les Revoltes dels Pagesos

El descens de la població va tenir efectes immediats al camp, on va començar a escassejar la mà d'obra i moltes terres de conreu van quedar abandonades. Els senyors van veure com les rendes els disminuïen i, per compensar aquest desequilibri, van augmentar els impostos als serfs, van endurir les condicions de vida de la servitud i no els permetien abandonar les terres. La manca d'aliments, la puja dels preus i l'empitjorament de les condicions de vida dels serfs van fer augmentar les tensions socials al camp. Arreu d'Europa es van estendre les revoltes dels pagesos, que van tenir un caràcter clarament antisenyorial, com les *jacqueries* a França.

Les Revoltes Urbanes

La crisi va arribar també a les ciutats, on la mortalitat va ser encara més alta que a les zones rurals. L'escassetat i l'encariment dels aliments, el descens de l'activitat artesana i la reducció del comerç van arruïnar molts artesans i comerciants i van provocar que la pobresa es fes general entre les classes populars. Davant l'augment de la misèria, els grups més desfavorits van exigir una sèrie de millores (augment dels sous, dret a treballar) i també un accés més gran als càrrecs municipals, que el patriciat urbà monopolitzava. Les revoltes es van escampar per un gran nombre de ciutats europees (Gant, Florència, París, Barcelona) i sovint anaven acompanyades d'assalts als barris jueus (**pogroms**, 1391). Totes aquestes revoltes van ser reprimides amb força pels nobles feudals, l'alta burgesia urbana i l'autoritat reial.

Revoltes dels Pagesos

Gent dels llogarets es van aplegar a Beauvaisis i van dir que tots els nobles traïen el regne i que seria un gran bé destruir-los. Van partir, sense més armes que garrots i ganivets, cap a la residència d'un cavaller, el van matar, i també la seva dona encinta i tots els seus fills, i van calar foc al castell. Aquella mala gent robava, incendiava i matava com gossos rabiosos. [...] Van cremar més de seixanta residències i castells. Els cavallers es van enfrontar a aquests brivalls i s'hi van llançar al damunt amb llances i espases.

Les Noves Construccions Urbanes

A partir del segle XII unes noves tècniques constructives van permetre crear un estil artístic nou: el **gòtic**. Des de França, on va néixer, es va difondre per Occident, on es van aixecar edificis més alts i lluminosos. El desenvolupament de l'economia i l'augment de la població a les ciutats va originar la necessitat d'edificar noves construccions. D'aquesta manera, les ciutats van veure sorgir nombrosos grups de picapedrers, paletes i fusters, dirigits per mestres d'obres i arquitectes, que van construir palaus per a nobles i mercaders, ajuntaments per al govern de la ciutat i llotges per als mercaders. Però, per damunt de qualsevol altre edifici, a les ciutats medievals s'hi van aixecar grans temples i catedrals, símbols del poder econòmic i de la fe dels seus habitants.

Les Catedrals i les Esglésies Gòtiques

Les característiques principals de l'arquitectura gòtica són:

• Utilització d'un nou tipus d'arc, més alt i lleuger, que, per la forma, rep el nom d'**arc apuntat** o **ogival**
• Un tipus nou de volta, anomenada també **ogival**. Estava formada per trams separats per arcs ogivals.
• Cada tram l'integraven dos arcs encreuats que descansaven damunt quatre punts de suport, en columnes o pilars.
• Amb la nova volta s'elevava l'alçada de l'edifici i es distribuïa més bé el pes de la coberta, perquè no descansava directament damunt els murs.
• Això permetia obrir als murs grans finestrals, que eren adornats amb vidrieres de colors o **vitralls**.
• Per contenir la força de les voltes, als murs exteriors s'utilitzava un sistema complex d'**arcbotants** i de **contraforts**, que repartien el pes i reforçaven els murs.
• Com a decoració es feien servir **pinacles**, que remataven els contraforts i es coronaven amb **fletxes**.
• La portalada gòtica va heretar els elements bàsics del romànic: grans arquivoltes decorades amb estatues, un timpà a l'espai central i una porta adovellada dividida en dues entrades.
• La planta va continuar sent, essencialment, de creu llatina, amb un dels braços llarg i els altres curts (transsepte).

No obstant això, la profusió d'elements decoratius li conferia una aparença més complexa, i l'alçada superior dels arcs la feia molt més esvelta.

L'Escultura

L'escultura gòtica s'utilitzava bàsicament per decorar les façanes de les esglésies. Uns altres elements constructius eren les **gàrgoles**, que servien per evacuar l'aigua de la pluja que queia a la teulada. A partir del segle XIV l'escultura es va independitzar de l'arquitectura i es va mostrar en retaules que decoraven les esglésies o en monuments funeraris. L'escultura gòtica era molt més realista que la romànica, tant pel que fa als vestits com a la representació del rostre humà. En alguns casos, com a les figures de les tombes, les escultures eren el retrat de la persona que representaven. Van començar a esculpir-se imatges exemptes que representaven reis o personatges importants i també es va dotar els personatges amb la sensació de moviment i se'ls va atorgar un volum que no existia en l'art romànic. Les escultures formaven escenes. Finalment, mentre que la majoria de les escultures romàniques són d'autor desconegut, moltes de les escultures o dels retaules gòtics són d'autors coneguts. A Espanya són importants les obres de **Pere Joan**, **Pere Oller**, **Guillem Sagrera** i **Gil de Siloé**.

La Pintura

La pintura gòtica mostra la preocupació per aspectes nous, com la representació de la profunditat, l'estudi anatòmic dels personatges, la descripció minuciosa i detallista de la vida quotidiana, la representació dels sentiments i una nova valoració de la llum i del color. A la pintura gòtica s'hi plasma la realitat; per aquesta raó, tot i que els temes dels quadres eren essencialment religiosos, els personatges que hi ha representats són retrats fidels dels homes i de les dones de l'època.

Retaules i Miniatures

L'estructura de les noves esglésies gòtiques, on se substituïa una part dels murs per grans finestrals, va fer que es reduís l'espai que el romànic concedia a la pintura. Això va comportar la generalització de la pintura sobre fusta (taules i retaules), que ocupava principalment l'absis central del temple, darrere l'altar. Les taules gòtiques solien ser encarregades per l'Església, per altres institucions (governs municipals, gremis) i per nobles o burgesos que volien demostrar així la seva religiositat. Sovint la figura del donant era representada en un racó de la pintura. En aquesta època van ser també importants les miniatures que adornaven els llibres sagrats, les cròniques i els relats.