Crisi del 98: Conflitc a Ultramar i Independència de Cuba

Conflitc a Ultramar:

Cuba: 1895-1898, el 1878 Espanya pacta amb Cuba un acord de pau (Pau de Zanjón), gran part de l'acord no es compleix per el govern espanyol i crea conflictes. Es manté encara la desigualtat política entre cubans i espanyols. S'acaba amb l'esclavitud el 1888. El govern espanyol es compromet a modernitzar l'administració de l'illa i no ho fa, provocant un descontent a la burgesia cubana. Fins el 1891, Cuba tenia moltes relacions comercials amb els EUA. La burgesia cubana ven productes dels EUA i els compra, no compra productes espanyols. Espanya aplica un gran impost als productes americans i impedeix que Cuba importi productes als EUA, perjudicant la burgesia cubana i els EUA. Tenir els EUA com a enemic és dolent. Els EUA fan propostes a Espanya per comprar Cuba i Espanya s'hi nega. El 1893 es crea un partit independentista creat per Jose Martí.

Insurrecció armada:

1895-1898, el 1895 comença el Grito de Baire, VIVA CUBA LIBRE. Espanya envia molts soldats per reprimir, al llarg de tota la guerra enviarà aproximadament 200.000 soldats. A partir de 1896 hi ha un canvi d'estratègia de l'exèrcit espanyol. Canvien al capità general i posen a Weiler, introdueix una política de reconcentració. Aquesta política fracassa i el conflicte es manté fins al febrer del 98. Hi ha un canvi i els EUA donen suport econòmic als independentistes cubans. Al port de l'Havana hi ha un vaixell de guerra dels EUA (Maine). A la nit hi ha una explosió i s'enfonsa i culpen a Espanya. Els EUA envien un ultimàtum a Espanya per deixar l'illa de Cuba i Espanya no ho accepta. A l'abril del 98, els EUA declaren la guerra a Espanya. A l'estiu, els EUA guanyen la guerra. A Filipines hi ha una revolta el 96 i els EUA els ajuden. Hi ha una batalla naval (Cavite). Espanya demana un acord de pau amb els EUA. El novembre del 98 es firma l'acord de pau de París. L'acord és que Cuba obté la independència però queda sota el control dels EUA. Espanya perd Puerto Rico i Filipines. Els EUA compren Filipines a Espanya.

Crisi del 98:

És coneguda com el desastre del 98, per la pèrdua de les últimes colonies, quan Espanya havia tingut un gran imperi. En un principi, Espanya creu que hi pot haver una crisi econòmica important per la pèrdua de Cuba, sobretot a Catalunya, ja que venia molts productes a Cuba. Finalment, no hi ha una crisi ja que els diners invertits a Cuba tornen a Catalunya. Es pensava que també hi hauria una crisi política però no passa res, no canvien les coses. Polavieja plantejava modernitzar les administracions espanyoles i per Catalunya proposa descentralitzar l'estat (que tot no passi per el govern de Madrid, que es pugui autogovernar). Tindrà suport per part de la burgesia catalana. Després del 98, hi ha una crisi ideològica i moral, és una nació decadent. A partir d'aquesta crisi apareixen dos moviments: els regeneracionistes, que proposen renovar la vida política i social del país (modernitzar), i la generació del 98, un grup d'intel·lectuals d'Espanya amb una visió més pesimista del país. Volen que Espanya es modernitzi però conservant les tradicions. La conseqüència política és que els militars queden apartats de la vida política i després del 98 s'introdueixen de nou.