La Crisi del 98: Guerra de Cuba, Conflicte Colonial i Regeneracionisme

Història3,46 KB

El Conflicte Colonial i la Crisi del 1898

La Guerra de Cuba: Causes i Moviment Independentista

A Cuba, la sobirania espanyola estava molt discutida. L’illa de Cuba era una de les colònies més pròsperes d’aquells anys. La seva economia girava al voltant de la producció sucrera, que, cada vegada més, estava controlada per capital nord-americà.

El moviment independentista, encapçalat per figures clau, tingué el suport dels camperols de la zona oriental de l’illa. Els líders principals foren:

  • José Martí
  • Máximo Gómez
  • Antonio Maceo

Les autoritats espanyoles intentaren, sense èxit, aïllar els insurrectes i impossibilitar que poguessin infiltrar-se a la part occidental de Cuba.

L'Aixecament a les Filipines

Paral·lelament a l’aixecament cubà, esclatà a les Filipines un moviment independentista, dirigit per Emilio Aguinaldo, que l’exèrcit espanyol va sufocar parcialment l’any següent.

La Guerra Hispanoamericana: Intervenció dels EUA

Acabada la Guerra Civil (1865), els Estats Units van experimentar un espectacular creixement industrial i econòmic. Els nacionalistes cubans van trobar refugi en aquest país, i des dels ports nord-americans sortien, de forma més o menys clandestina, els vaixells que portaven propaganda i armes per a la guerrilla separatista de Cuba.

L'Incident del Maine i la Declaració de Guerra

L’incident que provocà la guerra va arribar l’any 1898 quan un cuirassat nord-americà, el Maine, esclatà misteriosament al port de l’Havana. Les autoritats nord-americanes acusaren els espanyols d’haver enfonsat el vaixell i, després d’una campanya activa favorable a la guerra dirigida per la premsa nord-americana, els Estats Units van declarar la guerra a Espanya.

Desenvolupament Bèl·lic i el Tractat de París

La campanya militar fou breu. L’1 de maig a Cavite, l’esquadra nord-americana va destruir, gairebé sense pèrdues pròpies, tots els vaixells espanyols de la flota del Pacífic. Unes setmanes més tard, la flota americana bombardejava San Juan de Puerto Rico i el 22 de juny els americans van desembarcar a Cuba. Uns dies més tard, el 3 de juliol, els vaixells nord-americans enfonsaven l’esquadra espanyola de l’Atlàntic a Santiago de Cuba.

Pel Tractat de París, Espanya reconeixia la independència de Cuba i cedia les Filipines, Puerto Rico i l’illa de Guam als Estats Units.

El "Desastre" del 98 i el Moviment Regeneracionista

La derrota va tenir un impacte profund en la societat espanyola, especialment per als intel·lectuals que constituïren l’anomenada Generació del 98. L’aragonès Joaquín Costa denuncià l’artificiositat de l’Espanya de la Restauració en la seva obra Oligarquía y Caciquismo, que aconseguí un gran ressò. En l’Espanya del desastre, les paraules més repetides van ser **regeneració** i **regeneracionisme**.

El regeneracionisme espanyol assolí pocs resultats pràctics. Probablement el més destacat va ser la creació, l’any 1900, del primer Ministeri d’Instrucció Pública.

Repercussió Política a Catalunya

A Catalunya, a diferència de la resta d’Espanya, el desastre tingué una repercussió immediata en la vida política. Aleshores es va iniciar un procés que va conduir a la constitució de la Lliga Regionalista (1901).

Descarregar

PDF Word HTML