La Crisi del 98 i el Regeneracionisme a Espanya
La Crisi del 98 i la Fi de l'Imperi Espanyol
A Santiago de Cuba, al desembre, se signa el Tractat de París pel qual Espanya cedia Puerto Rico, les Filipines i l’illa de Guam, a més de reconèixer la independència de Cuba per 20 milions de dòlars (se li van imposar les condicions). El 1899, Espanya lliura a Alemanya la resta de territoris per 25 milions de dòlars.
Conseqüències del Desastre del 98
La derrota de l’Imperi espanyol no va produir un canvi de Govern, ni va perillar la Monarquia. Va produir el sorgiment del regeneracionisme: un replantejament dut a terme per intel·lectuals i polítics (com Francisco Silvela i Antoni Maura) que cercaven la dignificació de la política, la modernització social i la superació de l’endarreriment cultural.
Es va formar al març de 1899 un Govern presidit per Francisco Silvela, amb el general Polavieja com a ministre de la Guerra. Pretenien regenerar el país sense modificar el sistema ni el paper de la Corona, l’exèrcit o els partits. Aquest Govern va ser un fracàs i va fer evident la incapacitat del sistema per a evolucionar.
La Generació del 98 i Joaquín Costa
Això va produir un altre moviment regeneracionista amb intel·lectuals (Macías Picavea, Lucas Mallada o Joaquín Costa) i escriptors amb els mateixos principis (Unamuno, Azorín, Machado…), l’anomenada Generació del 98. Per a ells, Espanya es trobava en un estat de postració.
Partint de postulats pessimistes, intentaren formular un diagnòstic i unes solucions que denominaren “regeneració nacional”. Joaquín Costa posà en pràctica les seves idees a través de la Lliga Nacional de Productors. Plantejà reformes agràries, municipals, educatives o administratives. No obstant això, excloïen la participació d’obrers i llauradors en la reforma i reduïen el protagonisme a les classes productives intel·lectuals.
L'Impacte Polític i Social
A tot això, es va sumar el recel dels industrials catalans i bascos davant el creixent espanyolisme de les cambres i la Lliga. Aquest malestar va afavorir la creació de la Lliga Regionalista de Catalunya el 1901. El regeneracionisme deixà de ser un perill per al sistema restaurador i els seus lemes van ser assumits per tots els partits i per Alfons XIII. Això va facilitar la creació de l’Institut de Reformes Socials, que responia al nou liberalisme del segle XX.