La Crisi del Segle XVII: Impacte Econòmic i Social als Regnes Hispànics
La Crisi Econòmica i Social del Segle XVII als Regnes Hispànics
Les circumstàncies favorables propiciades per l'imperi americà en el segle XVI podrien haver millorat les condicions econòmiques, però no va ser així, i la crisi del segle XVII va afectar greument els regnes hispànics.
La Crisi Demogràfica al Segle XVII
El segle XVII es va caracteritzar per una forta recessió demogràfica, i la població va registrar un retrocés important. Les causes principals van ser el flux migratori cap al nou continent, les baixes produïdes per les guerres, l'expulsió dels moriscos i les pestes i epidèmies que van assolar el país entre 1601 i 1685.
La Crisi Econòmica: Causes i Conseqüències
Causes de la Crisi Econòmica
- L'expulsió dels moriscos va agreujar els problemes del camp al Regne de València, a Aragó i a Andalusia. Molts llauradors van abandonar la terra per anar a la ciutat i, sovint, malvivien com a pícaros o mendicants.
- Es va reduir el nombre de caps de bestiar a causa de la sequera de les pastures i la destrucció provocada pels diversos conflictes peninsulars, com les revoltes de 1640.
- La indústria i el comerç van passar una crisi profunda provocada per la competència dels productes estrangers, la pèrdua de territoris i de mercats, la quantitat d'impostos que gravaven els intercanvis i l'escassa capacitat de compra d'una població cada vegada més arruïnada.
- Va haver-hi un descens de la demanda de productes des d'Amèrica perquè les colònies ja eren capaces d'autoabastir-se.
- Les finances públiques també es van deteriorar greument a causa de l'augment de despeses de la Cort i de les guerres constants. Des de Felip II, la monarquia va haver de demanar préstecs importants als banquers estrangers, però la situació es va fer insostenible quan es va reduir dràsticament l'arribada d'or i de plata americans a causa de l'exhauriment de moltes mines.
Conseqüències de la Crisi Econòmica
Ni l'augment dels impostos ni les devaluacions constants de la moneda van poder salvar la Hisenda Reial, que es va declarar en fallida diverses vegades.
Els Problemes Socials i la Mentalitat Rentista
La crisi econòmica del segle XVII va fer evident la divisió de la societat en els regnes hispànics i una mentalitat incapaç d'impulsar una economia productiva i de rendibilitzar la riquesa. La riquesa que provenia d'Amèrica, en lloc d'utilitzar-la per a estimular les activitats agrícoles i manufactureres, es va utilitzar sobretot per a finançar les guerres de religió i per a enriquir la noblesa. D'aquesta manera, es va consolidar un model social rendista en què s'aspirava a viure de renda o a enriquir-se en les colònies americanes. La feina es considerava una activitat plebea que no donava cap prestigi social.
Davant d'uns pocs privilegiats, hi havia una enorme massa de població sense recursos. Els llauradors havien perdut les terres, i els menestrals i els comerciants s'havien empobrit a causa de la pujada d'impostos, la competència estrangera i la pèrdua de mercats a Europa.
Només els territoris perifèrics, especialment la Corona d'Aragó, marginats de l'aventura americana, no van notar la crisi amb tanta intensitat. Amb menys pressió fiscal i una moneda més estable, van reorientar la producció i el comerç, creant companyies comercials i instal·lant empreses de manufactures, sobretot tèxtils.
Sabies que...? L'Expulsió dels Moriscos
A partir de la tardor del 1609, van eixir dels regnes hispànics més de 270.000 moriscos, un 4% de la població total, i la majoria es va instal·lar a la costa magribina. L'expulsió dels moriscos va afectar tots els sectors econòmics i va representar un fort empobriment dels regnes hispànics: milers d'hectàrees cultivades van esdevenir ermes, molts pobles van quedar abandonats i es van perdre alguns oficis que havien de fer artesans especialitzats.