Crisi del Sistema de Torn i Auge del Catalanisme (1917-1923)

Història11 de gen. 20263,93 KB

La Descomposició del Sistema (1917-1923)

Crisi de 1917: El sistema de torn pacífic es col·lapsa. Es forma un govern de concentració amb grans dificultats per consensuar la política de reformes, restablir l'ordre social i contenir la inflació.
1918: Es torna al sistema de torns, però amb greus dificultats.
1921: Es reinstaura el govern de concentració (amb figures com Maura, Dato, Romanones, Alba, etc.).
De 1918 a 1923: Es produeixen 10 canvis de govern i de caps, caracteritzats per la inestabilitat, l'aplicació de mesures d'excepció, la suspensió de garanties constitucionals i la clausura del Parlament.

1918: Inici de la campanya en defensa de l'autonomia impulsada per la Lliga Regionalista.
1919: Presentació del Projecte d'Estatut de Catalunya a Madrid, que proposava la creació d'un govern català i un parlament elegit per sufragi universal.
Rebuig: El projecte no obté suport de Madrid, ni del rei, ni de diputats, i sorgeix una campanya en contra acusant-lo de trencar Espanya.
Conseqüència: Finalment, els diputats catalans acaben abandonant les Corts. A Catalunya, les fortes tensions socials fan que la Lliga ajorne el procés autonòmic.

Davant el fracàs de la Lliga, les esquerres proposen una renovació basada en la necessitat de catalanitzar el republicanisme.

Busquen que els sectors anarcosindicalistes i apolítics s'acostin al catalanisme per formar una base electoral sòlida.
1917: Companys i Layret funden el Partit Republicà Català.
1922: Macià i un grup d'intel·lectuals i professionals funden l'Estat Català (independentista).
1923: Es crea la Unió Socialista de Catalunya (militants vinculats al PSOE), una organització socialista estrictament catalana.

El context europeu (Primera Guerra Mundial i Revolució Russa) intensifica la conflictivitat a Espanya a principis de segle XX.

Conflicte entre els obrers (condicions laborals) i la patronal (pèrdua de mercats colonials), a més del conflicte al camp.
Des de 1900, hi ha una gran repressió de l'anarquisme, que es troba desorganitzat.
Predominen les societats d'oficis, que defensen un sindicalisme moderat i apolític, centrat en millorar les condicions de vida i laborals.
L'empresariat respon amb una gran repressió, aplicant el lock-out (acomiadaments massius d'obrers, afectant més de 15.000 treballadors), clausura d'organitzacions i detencions (més de 300).

Vaga de 1901 a Barcelona: Els obrers de la metal·lúrgia inicien la vaga per aconseguir la jornada de 9 hores. Van participar 80.000 obrers, però no hi va haver resposta dels empresaris.
Vaga de 1902: Es converteix en una vaga general amb influència anarquista. Els anarquistes defensaven aprofitar el conflicte laboral per aconseguir una lluita general que provoqués la paralització de l'economia i la ruïna de la societat industrial i capitalista, per iniciar un nou sistema social sense explotació.
Desenllaç de la Vaga de 1902: Els primers dies tenen un valor absolut, però posteriorment:
- L'exèrcit reprimeix durament la vaga amb morts, ferits i detinguts.
- En una setmana, els obrers tornen a la feina.
- S'imposa el lock-out i es manté la jornada laboral de 10 hores.
- Nombrosos obrers es donen de baixa dels sindicats per decepció.