Crisi ecològica, població i sostenibilitat

Impactes ambientals i crisi ecològica global

Caçadors i recol·lectors: impacte molt limitat.

Agricultura i ramaderia: transformació d'àrees importants.

Era industrial: s'intensifica l'impacte sobre el medi.

• Desertificació (forma intensa): formació de desert induït per accions humanes.
• Desertització: procés natural de formació de deserts.

Impacte ambiental de forma dispersa: emissió de gasos, pèrdua de biodiversitat, contaminació atmosfèrica.

Escala global:

• Augment temperatura de l'atmosfera: efecte hivernacle. Conseqüències: freqüència/intensitat dels aiguats, pèrdues de grans masses de gel, modificació de les línies de costa.
• Producció massiva de residus: de tot tipus, especialment els de llarga durabilitat, és a dir, els nuclears.
• Dispersió de materials plàstics: contaminació durant la fabricació.
• Esgotament dels recursos naturals.
• Pèrdua d'espais naturals: augment de la urbanització.

Desigualtats socials i medi ambient

Els progressos no han beneficiat a tothom:

• Refugiats del medi ambient (ecorefugiats), fugen de sequeres, inundacions o epidèmies.
• Insalubritat de l'aigua és la primera causa d'intoxicacions.
• Contaminació dels sòls, aliments i aire.

Pautes de consum: barat, d'un sòl ús, excés d'embalatge, ja que persones que viuen en països en vies de desenvolupament estan treballant en males condicions (Costos de producció baixos)(ex.: el consum mitjà/hab de França és 300 vegades el de Bangla Desh).

Un altre model de desenvolupament

És necessari un altre model, ja que no es pot mantenir un sistema basat en un consum il·limitat de recursos naturals sense comprometre greument l'equilibri ecològic global, la qualitat de vida de les persones i la cohesió social.

Tres criteris cap al nou model de desenvolupament:

• Sostenibilitat econòmica (incloure els costos ambientals).
• Sostenibilitat ambiental (Requereix promoure formes no contaminants de producció energètica i considerar la producció de béns com una part integrant del medi).
• Sostenibilitat social (la producció no pot crear pobresa ni desigualtat)

Presa de consciència: s'estan fent els primers passos vers un desenvolupament sostenible. Canvis: desenvolupament d'energies renovables, augment de la demanda, turisme basat en la conservació de la natura...

Dinàmica de la població

Estudi de les poblacions humanes des del punt de vista de l'evolució al llarg del temps i dels mecanismes a través dels quals es modifica la dimensió, la distribució i l'estructura de la població.

Estructura de la població

Estudi de les persones que formen una població agrupades segons criteris diferents. Els dos criteris més utilitzats són l'edat i el gènere.

La dinàmica de la població: Un món en creixement demogràfic

La dinàmica demogràfica ens indica com varia la població d'un territori al llarg del temps. La dinàmica de la població d'un territori varia en funció de: natalitat, mortalitat, immigració i emigració.

La teoria de la segona transició demogràfica (Ron Lesthaege & Dirk J. Van de Kaa, 1986)

Descriu els canvis en la composició familiar, les unions i els patrons de reconstitució de les famílies als països occidentals (també confirmat en països d'Amèrica Llatina).

Característiques:

• Nivell baix de mortalitat infantil.
• Nivell de fecunditat inferior a la taxa de reemplaçament.
• Increment de la solteria.
• Retard en el matrimoni.
• Retard a l'hora de tenir el primer fill.
• Expansió de les unions per mutu acord (parelles de fet).
• Expansió dels naixements fora del matrimoni.
• Increment de les ruptures matrimonials.
• Diversificació de les modalitats d'estructuració familiar.

La disminució universal de la fecunditat

• Natalitat: en funció del total de la població. (taxa de natalitat baixa si hi ha població vella).
• Fecunditat: segons les dones en edat fèrtil (15-49 anys).
• Índex conjuntural de fecunditat (ICF): nombre mitjà de fills d'una dona al llarg de la seva vida fèrtil suposant que la fecunditat de cada grup d'edat es mantingui constant.
• Índex de reemplaçament poblacional: nombre mitjà de fills per dona sota el qual la població ja no es reemplaça (per creixement vegetatiu) i comença a disminuir. És de 2,1 als països desenvolupats i de 2,5-3 als països menys desenvolupats.

Conseqüències de la disminució de la natalitat (canvis demogràfics i socials):

• Disminució de l'índex de reemplaçament poblacional.
• Augment de les generacions adultes i madures.
• Sobreenvelliment.
• Feminització (longevitat femenina més gran).
• Allargament etapes vitals (infantesa, adolescència i joventut més prolongades).
• Més inversió en els fills.