Crisi Econòmica i Conflicte Social a la Segona República Espanyola
Crisi Econòmica i Conflictivitat Social a la Segona República
La desaparició del règim monàrquic d'Alfons XIII i la posterior proclamació de la Segona República i del govern de centre-esquerra de Manuel Azaña, amb tota una sèrie de reformes (vegeu els apartats del punt 4), va provocar la desconfiança en molts sectors de la burgesia, que van limitar les seves inversions. Si a més l'Espanya Republicana patia les conseqüències de la crisi i del crac de 1929 als Estats Units, això va provocar una conflictivitat social amb vagues i aldarulls. Per tot plegat, molts inversors van deixar d'invertir en un país que no els podia garantir estabilitat.
Entre desembre de 1931 i gener de 1932 van tenir lloc tota una sèrie de fets tràgics que van afectar profundament la societat espanyola de l'època:
La primera acció va tenir lloc a Castilblanco (Badajoz) amb un enfrontament entre camperols i la Guàrdia Civil que va acabar amb 5 morts (4 guàrdies civils i un treballador del camp, un jornaler).
A Zalamea de la Serena (Badajoz), dos camperols van morir per trets de la Guàrdia Civil en un incident que es va interpretar com una revenja dels fets de Castilblanco.
A Èpila (Saragossa), dos treballadors van morir en ser dispersada una manifestació a favor dels vaguistes de la fàbrica de sucre d'aquesta localitat.
A les comarques catalanes del Bages i Berguedà es va declarar una vaga general revolucionària que es va escapar del control governamental fins que l'exèrcit va restablir l'ordre. Hi va haver moltes detencions i molts empresonaments, i alguns líders anarquistes van ser deportats a Guinea. Aquests fets són coneguts com els Successos de l'Alt Llobregat.
L'acció més tràgica va tenir lloc a Arnedo (La Rioja) quan la Guàrdia Civil va dissoldre una manifestació matant a 11 persones, algunes de les quals eren dones i criatures.
Amb tots aquests fets, el govern de Manuel Azaña va quedar desprestigiat i va comportar moltes tensions entre els membres del govern.
L'Acció Sindical durant la Segona República
La CNT estava dividida en dos sectors (vegeu en 3.4. i 6.2). El sector dels trentistes va abandonar la CNT el 1932, encara que van tornar a ingressar el 1936. El sector més radical va promoure rebel·lions en molts llocs d'Espanya, com per exemple a Casas Viejas (Cadis) el gener de 1933, amb diversos morts i ferits, fet que va provocar una greu crisi política i que el govern de Manuel Azaña acabés dimitint i es convoquessin noves eleccions.
La UGT estava dividida en un sector:
Un a favor del diàleg, liderat per Julián Besteiro.
Un altre radical, de Francisco Largo Caballero. La seva influència va quedar demostrada quan el 1932 van superar el milió d'afiliats com a conseqüència de les reivindicacions que defensaven.