Crisi Econòmica Postguerra: Anys 20 i Gran Depressió

Despeses militars que els haurien obligat a endeutar-se. Creditors als **EEUU** i **Regne Unit**. Deutors: **França**, **Itàlia** i **Bèlgica**. Quantitat pagada molt inferior a l'import real dels deutes. Recuperacions de la guerra: Tractat de Versalles, 132.000 milions de marcs.

Problemes de deutes i evolució econòmica del món. 1925, període de creixement sense precedents. País més afavorit: **EEUU**, primera potència econòmica del món. Més augment de paga que de preus. Creixement de producció. Es van acostumar a la compra a terminis, comprar sense diners, situació dramàtica.

Es va interrompre la prosperitat amb una forta davallada: disminució d'accions, estalviadors arruïnats, pànic entre els nord-americans, retirament dels estalvis del banc, tancament d'empreses, atur.

Crisi d'abast mundial, entre 1929 i 1939 va començar la Segona Guerra Mundial: la **Gran Depressió** dels anys trenta. Comerç internacional molt ressentit. 1932, quarta part de beneficis respecte 1929. Països exportadors de primeres matèries, reducció de vendes per dos motius: davallada de l'activitat industrial, països rics limiten la despesa familiar. Els països afectats van ser **EEUU**, **Regne Unit** i **Alemanya**. Polítics sorpresos per la intensitat i durada de la crisi. Seguidors d'**Adam Smith**: no volien utilitzar recursos de l'estat per combatre-la i pensaven que es resoldria sola. Els governs, per això, es limitaven a reduir despeses públiques. **John Maynard Keynes**, economista britànic que va formular l'estratègia per lluitar contra la crisi econòmica: programa d'obres públiques. Això revitalitzava les empreses i creava molts llocs de treball. La teoria va ser seguida arreu.

**Regne Unit**, per lluitar contra la crisi, va devaluar la lliura esterlina per afavorir exportacions de mercaderies. També la signatura dels acords d'**Ottawa** que garantia la preferència de comerç amb les colònies de l'Imperi Britànic. **França** va devaluar el franc, mesures per millorar els ingressos de famílies pageses, aprovar lleis de caràcter social: reducció jornada laboral, increment del salari obrer, vacances d'estiu pagades.

1932, eleccions: **Franklin Delano Roosevelt**, Partit Demòcrata, àmplia victòria amb el programa **New Deal**, nova distribució, lluitava contra la crisi econòmica i les seves conseqüències, va utilitzar tots els recursos que disposava l'estat. Es van fer segurs els bancs perquè no tornés a passar com al 1929 i van detectar una sèrie de mesures per incrementar el preu dels productes agrícoles i va devaluar el dòlar. El més difícil va ser lluitar contra l'atur, va augmentar subvencions i subsidis, facilitats a les empreses perquè creessin llocs de treball, ambiciós programa d'obres públiques.

A diferència dels **EEUU**, **Regne Unit** i **França**, no va respectar les regles del joc democràtic a l'hora de lluitar contra la crisi: **nazisme** dirigit per **Adolf Hitler**. El crac del 1929 va afectar ràpida i profundament **Alemanya** per la retirada de capital nord-americà i llavors, molts bancs van fer fallida. 1933: 6 milions de persones desocupades. **Hitler** va impulsar la reactivació econòmica d'**Alemanya** mitjançant la realització d'importants obres públiques, la potenciació d'un model autàrquic que volia evitar cap dependència econòmica alemanya respecte l'exterior. Èxit destacat: reducció de l'atur gràcies a l'extensió militar, creació de llocs de treball en la burocràcia de l'estat nazi i en la indústria armamentista. Sèrie de circumstàncies que no podien tenir continuïtat si no era mitjançant la guerra.