La Crisi i el Final del Franquisme (1960-1975)
La crisi final del règim franquista
La mínima obertura política dels anys 60 va provocar la reacció intransigent d’un grup de polítics partidaris de mantenir el règim nascut de la Guerra Civil i d'altres conservadors que només acceptaven els canvis que no afectessin els principis fonamentals. La lluita entre falangistes i tecnòcrates pel poder va fer sortir a la llum escàndols financers com ara el de MATESA.
L'ascens de Carrero Blanco i el Procés de Burgos
El fet que la notícia fos publicada gràcies a la Llei de Premsa va molestar els sectors més conservadors que, amb el recolzament de Franco, van formar un govern sota el control de Carrero Blanco. El Procés de Burgos contra sis membres d’ETA va ser una prova per al règim. La condemna a mort va provocar irades protestes a tot arreu. Si, d’una banda, el govern havia de decretar l’estat d’excepció, d’altra banda, mig milió de persones es concentraven en suport de Franco a la Plaça d’Orient. Finalment, la pena fou commutada per cadena perpètua.
L'assassinat de Carrero Blanco i el govern d'Arias Navarro
El 1973, Franco separava la prefectura del govern de la de l’Estat. Carrero Blanco, nou home fort del règim, ocupa la presidència del govern i sembla ser el seu successor, però el desembre del mateix any serà assassinat per ETA. El nou president, Arias Navarro, va pensar en una obertura, però aviat es va veure que amb ell els sectors conservadors mantenien tota la seva força. Així, el sector més intransigent, aprofitant un sagnant atemptat d’ETA, va obligar Arias Navarro a fer marxa enrere en les promeses d’aperturisme i a cessar el ministre d’Informació, Pío Cabanilles.
La descomposició final del règim
Amb tot, al desembre s’aprova un nou Estatut d’Associacions Polítiques (14), malgrat la dura oposició del sector més conservador (el búnquer). La crisi del petroli de 1973 va tenir un fort impacte a Espanya. Les protestes nacionalistes, així com l’augment del terrorisme, van deixar el govern sense altra resposta que la repressiva. Els símptomes de descomposició del règim es multipliquen. Les mínimes mostres d’obertura són insuficients i les protestes són cada cop més nombroses. S’aprova la Llei Antiterrorista per a lluitar contra la subversió.
La mort del dictador
Les execucions de Salvador Puig Antich i de cinc militants van provocar el rebuig del món civilitzat i de l’Església. A l'octubre, la salut del dictador s’agreuja. El seu delicat estat de salut s’amaga, però la seva mort es veu venir. Finalment, el 20 de novembre de 1975, després d’un mes d’agonia, va morir.