Crisi Final Franquisme: Assassinat Carrero Blanco, Marxa Verda i Mort de Franco
Crisi Final del Franquisme: 1973-1975
El Deteriorament del Règim i la Transició
L'assassinat de Carrero Blanco i l'immobilisme
El desembre de 1973, ETA va assassinar Carrero Blanco, que havia estat designat per Franco mesos abans president del govern, càrrec que fins al moment ocupava Franco en persona. L'atemptat va demostrar la feblesa del règim, que va tendir a tancar-se, encara més, en l'immobilisme. Franco va quedar molt afectat per l'atemptat i es va accelerar el seu deteriorament físic.
La Revolució dels Clavells i l'aïllament d'Espanya
L'abril de 1974, es va produir la Revolució dels Clavells a Portugal, amb la qual es derrocava la penúltima dictadura d'Europa occidental. La revolució es va produir per l'alçament d'oficials de l'exèrcit en contra de la dictadura i va donar moltes esperances a l'oposició espanyola. Espanya quedava completament en evidència a nivell internacional com un règim anacrònic.
L'organització de l'oposició i l'enduriment repressiu
A partir de l'estiu de 1974, a mesura que la salut de Franco es deteriorava —i en ocasions Joan Carles I es veia obligat a actuar com a Cap de l'Estat interí—, l'oposició es va anar organitzant, formant una gran Junta Democràtica, liderada pel PCE, i una Plataforma de Convergència Democràtica, liderada pel PSOE. Ambdues reclamaven pràcticament el mateix:
- Amnistia
- Legalització de partits polítics i sindicats
- Llibertats polítiques
La reacció del règim va ser un enduriment de la política de repressió. Concretament, es va aprovar una Llei antiterrorista que implicava la pena de mort per als terroristes. El setembre de 1975, cinc membres d'ETA i del FRAP van ser executats, provocant una onada de protestes a tota Europa.
També, sota la protecció del règim, es van consolidar grups d'extrema dreta amb una important presència a l'exèrcit i la policia, encarregats d'atemorir l'oposició. Era el denominat búnquer.
La Marxa Verda i l'abandonament del Sàhara Occidental
L'octubre de 1975, mentre Franco agonitzava, es va produir al Sàhara Occidental —l'última colònia espanyola— la Marxa Verda.
El 1973 havia aparegut el Front POLISARIO, una organització independentista sahrauí, que reclamava la independència del Sàhara Occidental. El 1975, Hassan II, rei del Marroc, va organitzar la Marxa Verda com una invasió pacífica del Sàhara per milers de civils desarmats. Les autoritats espanyoles, desbordades mentre Franco agonitzava, van permetre l'ocupació marroquina, abandonant el Sàhara que va ser, així, annexionat pel Marroc. La posterior guerra entre el Marroc i el Front POLISARIO va durar més d'una dècada, fins a l'actualitat.
La mort de Franco i l'inici de la Transició
Finalment, el 20 de novembre de 1975, Franco va morir després d'una llarga agonia, perllongada pel desig de controlar el moment de la seva mort i la situació al carrer. El 22 de novembre, Joan Carles I va ser nomenat Cap de l'Estat, al mateix temps que es mantenia el franquista Arias Navarro com a President del Govern.