Crisi i Inestabilitat a Espanya (1917-1923): De La Canadenca a Annual
Crisi Econòmica i Agitació Social Post-Guerra
El final de la Primera Guerra Mundial (1a GM) va comportar la reducció de les exportacions, i l’economia va entrar en una crisi profunda. Milers de persones van perdre la feina i els sindicats van reaccionar amb vagues i protestes massives.
Conflictes Obrers Clau
- Vaga de La Canadenca (1919): Aquesta va ser la vaga més important, arran del conflicte a La Canadenca (empresa elèctrica de Barcelona). La ciutat es va quedar sense llum durant molts mesos. Una conseqüència directa d'aquesta tensió va ser l'augment del pistolerisme.
- Trienni Bolxevic (1918-1921): Mobilitzacions al sud d’Espanya on s’exigia el repartiment de terres pels pagesos. El govern va reaccionar declarant l’estat de guerra, empresonant líders pagesos i il·legalitzant les organitzacions obreres.
Descomposició Política i Inestabilitat Governamental
A causa de la fragmentació dels partits dinàstics, es va recórrer a la fórmula de governs de concentració (entre dinàstics, reformistes i la Lliga), una estratègia que no va tenir èxit.
- El govern de concentració més important va ser el Govern Nacional, presidit per Maura i amb Francesc Cambó com a ministre.
- Entre 1917 i 1923 es van succeir 14 governs inestables (cap va durar més de 8 mesos). Sovint no tenien prou majoria per aprovar els pressupostos i havien de recórrer a mesures d’excepció.
El Projecte d'Estatut d'Autonomia de 1919
A Catalunya, la Lliga Regionalista, els republicans nacionalistes i la Mancomunitat van iniciar el 1918 una campanya en favor de l’autonomia. El 1919 es va presentar a Madrid un projecte d’Estatut que proposava:
- La constitució d’un govern propi.
- Un parlament elegit per sufragi universal.
- Àmplies competències per a la nova administració catalana.
Aquest projecte va ser mal rebut a Madrid: el govern s'hi va oposar i el monarca no hi va donar suport. A causa de les tensions socials creixents, es va decidir ajornar el projecte.
El Problema del Marroc i el Desastre d'Annual (1921)
El domini del protectorat del Marroc comptava amb el suport d’una part de l’exèrcit (els anomenats africanistes) i del rei Alfons XIII. No obstant això, l’opinió pública no entenia la intervenció d'Espanya en una zona tan pobra ni el risc d'una nova guerra.
Després dels incidents de 1909 (la Setmana Tràgica), hi va haver un segon moment crític quan les tropes espanyoles van iniciar un avanç des de Melilla per consolidar l’ocupació del territori. Aquesta operació, planificada pel general Silvestre, va culminar en la tràgica Derrota d'Annual (1921).
Conseqüències del Desastre
- Retirada massiva i més de 13.000 morts de l’exèrcit espanyol.
- Fort impacte en l’opinió pública, que es va mostrar encara més contrària a la guerra.
- Creació d'una comissió d’investigació, presidida pel general Picasso, que va manifestar grans irregularitats, corrupció i ineficàcia en l’exèrcit espanyol destinat a l’Àfrica.