Crisi Política i Cop d'Estat de Primo de Rivera (1923): Context i Justificació
Evolució Política Catalana Post-Setmana Tràgica
El lerrouxisme, al voltant del 1910, després de la Setmana Tràgica, va perdre bona part de la seva influència a Catalunya, i Lerroux va moderar el discurs i l’ideari, traslladant-se a Madrid. Els anys posteriors es van caracteritzar per la pràctica d’un catalanisme moderat per part de la Lliga, en la qual es van alternar períodes de col·laboració amb el govern amb d’altres de més radicalització.
Relegació del Nacionalisme i Radicalització
A partir de febrer de 1919, la Lliga Regionalista va relegar les reivindicacions nacionalistes a un segon pla davant la guerra social desplegada a Catalunya per l’enfrontament entre la CNT i les forces d’ordre públic. Aquesta situació va conduir a la radicalització d’alguns sectors catalanistes i al naixement de formacions nacionalistes com Acció Catalana i Estat Català.
El Cop Militar de 1923 i la Justificació de Primo de Rivera
El 13 de setembre de 1923, el general Miguel Primo de Rivera es va pronunciar contra la legalitat constitucional, va declarar l’Estat de guerra i es va dirigir al monarca per exigir que el poder passés a mans dels militars. Alfons XIII va acceptar un Directori Militar presidit per Primo de Rivera, qui va suspendre el règim parlamentari constitucional.
Suports i Motivacions del Cop
Primo de Rivera i els sectors que li van donar suport (militars, polítics pròxims a la monarquia i part de les classes dirigents decimonòniques) van defensar la seva acció com una solució per posar fi a la crisi política i a la conflictivitat social que travessava el país. Per als colpistes, entre les raons que justificaven la necessitat de canviar la situació s’ha de destacar:
- La inestabilitat i el bloqueig del sistema polític parlamentari.
- La por de les classes acomodades a una revolució social davant l’auge de la conflictivitat obrera i camperola.
Relació amb l'Expedient Picasso
En la decisió de Primo de Rivera, així com en el suport de l’exèrcit i el ràpid plàcet del rei, també va influir el desig d’evitar que les Corts debatessin l’Expedient Picasso i exigissin responsabilitats pels fets de la guerra del Marroc.
Discurs Regeneracionista
Primo de Rivera va justificar el cop militar a través d’un discurs amb pretensions regeneracionistes i fins i tot moralistes, que es centrava en la crítica de la "vella política" i presentava un clar component populista, amb la finalitat de guanyar-se l’adhesió popular.