Crisi Política a Espanya (1918-1923): Vaga de la Canadenca i Dictadura de Primo de Rivera
La Descomposició del Sistema Polític (1918-1923)
Entre el 1918 i el 1923 hi va haver fins a 10 governs. Per aconseguir majoria al parlament, la tupinada i el control de les votacions van continuar. Les protestes anaven a més i la repressió per part de l'estat continuava.
La Vaga de la Canadenca
El 1919, una vaga va suposar un punt d'inflexió: la Vaga de la Canadenca. La baixada dels preus d'una central va provocar una vaga de solidaritat. L'acomiadament dels treballadors va enfurismar encara més la resta de treballadors, als quals se'ls van sumar treballadors d'altres empreses de Barcelona i de Catalunya. Es va paralitzar el transport i l'electricitat, i el moviment vaguístic es va fer cada cop més reivindicatiu. Obrers tancats a la presó, violència als carrers, l'economia es va paralitzar.
Amb aquesta vaga es va aconseguir:
- L'acceptació de la jornada laboral màxima de 8 hores.
- L'alliberament de la majoria dels presos.
- L'increment dels salaris.
- La capacitat legal de negociació dels sindicats.
- La readmissió dels acomiadats durant les protestes.
Els sindicats anarquistes feien vagues generals per acabar amb el sistema.
Aquestes vagues, però, van provocar la resposta violenta dels patrons de les empreses, que van organitzar bandes de pistolers per espantar els treballadors. Aquests pistolers tenien les autoritats policials al seu costat, fet que encara va provocar més violència. Els obrers també van respondre a aquesta violència amb més violència. Van ser anys en què van morir treballadors, patrons i policies.
La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)
La inestabilitat era molt gran. El 13 de setembre del 1923, Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya, va donar un cop d'estat amb el suport dels militars, les classes dirigents i benestants que volien recuperar l'ordre i el control, i el rei Alfons XIII.
El cop d'estat va ser per acabar amb la crisi política, volia evitar que s'arribés a la democratització, també volia aturar la conflictivitat social que hi havia i el perill de trencament de la unitat d'Espanya.
La dictadura va tenir dues fases:
- La dictadura militar (1923-1925), on la repressió era més forta.
- La dictadura civil (1925-1930), on es va intentar fer una organització feixista i un partit únic.
Durant aquests anys va començar a haver-hi una gran oposició contra el dictador Primo de Rivera i, finalment, va dimitir, ja que es va quedar sense suport.
Catalanisme i Republicanisme
Els partits dinàstics estan en mans dels republicans i catalanistes. Prat de la Riba és el fundador del primer partit nacionalista català: crea la Lliga Regionalista. El seu objectiu és treballar per assolir l'autonomia del poble català dins l'estat espanyol. És la "veu de Catalunya". Prat escriu un assaig el 1906 anomenat La nacionalitat catalana. Té finalitats polítiques, refina l'ideari de la Lliga Regionalista.
Solidaritat Catalana i la Llei de Jurisdiccions
La nit del 25 de novembre del 1905, un grup de militars assalten i cremen les redaccions de Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya. Era la resposta a la publicació d'una vinyeta humorística de Junceda, en què es reia de les derrotes de l'exèrcit a l'Àfrica.
D'aquí en surt el moviment de la Solidaritat Catalana i la Llei de Jurisdiccions.
El govern suspèn les garanties constitucionals de Catalunya i acusa els autonomistes de separatistes.
Montero Ríos dimiteix.
Origen de Solidaritat Catalana: aplega carlins, republicans federals i la Lliga. Obtenen un triomf a les eleccions del 1907.
Els fets de la Setmana Tràgica acaben per dispersar Solidaritat.