Crisi i Reestructuració Industrial a Espanya
Crisi Industrial a Espanya
A finals de la dictadura, Espanya va experimentar una profunda crisi econòmica i política que va propiciar la transició democràtica. Aquesta crisi es va caracteritzar per:
- Una indústria molt obsoleta.
- Indústries poc productives.
- Una forta dependència energètica, amb un consum d'energia molt elevat.
- Una crisi econòmica generalitzada, amb una gran inflació (pujada de preus), i una disminució de les exportacions i la demanda.
Com a conseqüència, moltes indústries van tancar, provocant un augment significatiu de l'atur.
Reestructuració Industrial
La crisi va fer evident la necessitat d'un canvi profund en la indústria espanyola. El 1984, es va aprovar el decret de la llei de reconversió industrial. Aquesta llei va impulsar la reconversió de zones industrials que havien esdevingut poc productives. Van sorgir les ZUR (Zones d'Urgent Reconversió), amb la finalitat de revitalitzar àrees industrials, moltes d'elles relacionades amb la siderúrgia i el sector de les drassanes. Les principals ZUR es van establir a Galícia, Andalusia, Catalunya i Madrid.
L'objectiu principal era aconseguir que les indústries fossin més competitives i tecnificades. Es van eliminar empreses que no podien fer front a la creixent competència dels NIP (Nous Països Industrials), especialment en sectors com la marca blanca, el calçat i els electrodomèstics.
Model Actual Industrial
La crisi dels anys 70 va evidenciar la necessitat de canvi constant. Van aparèixer noves empreses amb tecnologies d'innovació i d'investigació. La globalització va accentuar aquesta tendència, fent imprescindible l'adaptació contínua (adaptar-se o morir). Per no quedar-se enrere, és crucial invertir en R+D i disposar de personal altament qualificat.
Els nous formats d'empreses han transformat la localització industrial. Ara, les empreses ja no se situen necessàriament al costat dels recursos naturals, sinó que busquen la proximitat a centres d'alta tecnologia, bones comunicacions i infraestructures de telecomunicacions. Moltes empreses no competitives s'han deslocalitzat a països en vies de desenvolupament, atretes per avantatges com ara mà d'obra més barata, impostos més baixos i una normativa laboral menys restrictiva.
Teixit Industrial Espanyol
El teixit industrial espanyol actual es basa en nuclis industrials connectats, formant una xarxa a escala mundial. Aquests nuclis es concentren principalment a les àrees metropolitanes industrials. Les seus de gestió de les empreses es troben ubicades als centres de les ciutats. A causa de la pujada del preu del sòl, s'ha produït una dispersió de la indústria cap a polígons industrials ben comunicats, provocant un abandonament progressiu de l'àrea urbana.
Eixos Industrials
Els principals eixos industrials d'Espanya són:
- L'Eix del Baix Ebre: Connecta les zones industrials basques i catalanes.
- L'Eix Mediterrani: Recorre la conca mediterrània espanyola de nord a sud.
- L'Àrea industrial de Madrid.
L'entrada a la Unió Europea el 1986 va impulsar la modernització de la indústria espanyola. No obstant això, Espanya ha patit diverses crisis econòmiques des de llavors, com la del 1990 i, especialment, la del 2007, caracteritzada per una forta recessió, alta inflació, augment de l'atur, pujada del preu dels productes i béns de consum, i una caiguda de les exportacions.