Crisi de la República i el Front Popular: del bienni negre a la guerra
Crisi de la coalició republicanosocialista
El govern d'Azaña patí l'assetjament de l'organització dels empresaris i patrons. Hi hagué un debat dins del PSOE sobre si continuar col·laborant amb el govern republicà. Largo Caballero va posicionar-se en l'oposició revolucionària, amb la intenció de posar fi a la col·laboració. Azaña va ser substituït per Lerroux (centre), i Zamora va dissoldre les Corts i convocà noves eleccions per al novembre de 1933.
B. Centredreta (1933-1935)
Eleccions: la llei electoral permetia formar aliances electorals. Per primera vegada, el vot de les dones. La dreta es mobilitzà unida. El PSOE va trencar amb el govern republicà i va concórrer separat. Gran fet: la creació, l'octubre de 1933, de la Falange Española per José Antonio Primo de Rivera, que aviat s'uniria a les JONS per formar la FE de las JONS.
Triomf electoral de les dretes
El triomf correspongué a la CEDA i al Partit Radical. Les raons: la unió de la dreta en coalició, i l'esquerra i els republicans dividits.
Govern del Partit Radical
Coalició amb el Partit Republicà Radical de centre. Revisió de la política religiosa (no aplicació de la Llei de Confessions i Congregacions Religioses, col·legis catòlics); rectificació de la legislació laboral i de la reforma agrària (jurats mixtos i terres tornades). S'aprovà la Llei d'Amnistia. Problemes més greus: els governs radicals van afrontar 34 conflictes socials i tensions: vaga general dels llauradors, l'estiu de 1934 el conflicte de competències amb la Generalitat, declarada inconstitucional, i el conflicte autonòmic més greu al País Basc. Resultat: s'acosten el PSOE i la República.
Revolució d'octubre de 1934
El gener de 1934 la UGT, sota el control del sector revolucionari liderat per Largo Caballero, aprovà un programa revolucionari. Es formà un nou govern radical amb tres ministres de la CEDA. El PSOE considerà l'entrada de la CEDA al govern una traïció a la República. El Comitè revolucionari socialista inicià la insurrecció l'octubre amb una vaga general. Lluís Companys proclamà l'Estat Català dins de la República federal espanyola. Astúries: del 5 al 18 d'octubre, revolució social.
Reacció del govern de dretes
Declarà l'estat de guerra i, amb les unitats militars, dugué a terme una duríssima repressió.
Final del bienni de dretes
Es va accelerar la rectificació de la reforma de la República: les reformes socials i laborals foren desmuntades, Gil Robles impulsà canvis en els comandaments militars i se situaren militars antiazañistes en llocs clau. Abans de la rectificació, la crisi del Partit Radical esclatà amb dos escàndols de corrupció: l'estraperlo i l'afer Nombela. Rumors de cop d'estat. Alcalá-Zamora, president de la República, crea un partit de centre i nomena president del govern Portela Valladares. Zamora dissol les Corts i convoca noves eleccions per al febrer de 1936.
El Front Popular
Eleccions del febrer de 1936
El gener de 1936 els partits d'esquerra formen una gran aliança, el Front Popular: un acord electoral, però no de govern, entre els republicans d'esquerra, el PSOE i el comunistes. La dreta i el centre estaven desunits: la CEDA fracassà en intentar una coalició de dreta, i també fracassà en l'extrema dreta. El resultat electoral fou una victòria ajustada del Front Popular, acollida amb alegria.
Retorn d'Azaña al govern
Azaña formà govern. Amnistia general per als empresonats, restabliment de l'autonomia catalana, els empresaris obligats a readmetre els acomiadats, reforma agrària de 1932 (ocupació massiva de terres a les zones de latifundi), reforma religiosa, social i militar. Tornà la confrontació entre l'Església i la República (Estat).
Crisi de la República
El Congrés destituí el president de la República, Alcalá-Zamora (rebutjat per la dreta i l'esquerra). El maig de 1936 Azaña fou president de la República; intentà una coalició republicanosocialista, i formà govern Santiago Casares Quiroga. Triomf de la revolució anarquista i de la UGT; en la dreta autoritària van reforçar el discurs de subversió i insurrecció. Els dos grans partits més representatius, PSOE i CEDA, no contribuïren a l'estabilitat de la República. Creixent enfrontament entre militars d'esquerra i de dreta, violència al carrer i crims polítics. L'assassinat de Calvo Sotelo el juliol de 1936 accelerà la insurrecció. Problema més greu: el nou govern afrontà la crisi econòmica: augment de preus, devaluació de la pesseta i augment de la desocupació.