La crisi de la Restauració i el desastre d'Annual
La descomposició política i el primer projecte d'Estatut
A partir de 1917, la crisi es multiplica i això acabarà derivant en la dictadura de Primo de Rivera.
Els partits dinàstics es descomponen: no hi ha líders de prestigi ni programes polítics rellevants, i les forces de l’oposició estan dividides i no representen una alternativa real.
Es crearan governs de concentració (on diversos partits formen un equip per governar). El més important va ser el Govern Nacional, presidit per Maura el 1918, que incloïa Cambó. Només va durar set mesos.
Entre 1917 i 1923 hi va haver 14 governs diferents i cap no va durar més de 8 mesos.
La situació a Catalunya i la campanya per l'autonomia
A Catalunya, la situació serà diferent perquè la Lliga Regionalista sí que té força per fer canvis i iniciarà una campanya en defensa de l’autonomia.
Presentarà a Madrid un projecte d'Estatut on demanen:
- Un autogovern per a Catalunya.
- Un parlament propi.
- Competències pròpies.
Aquest projecte serà molt mal rebut a Madrid: el govern s’hi oposarà, el rei no hi donarà suport i algunes diputacions i entitats iniciaran una campanya en contra de l’autonomia, ja que consideraven que podia "trencar Espanya".
Malgrat això, amb l'augment de les tensions socials a Catalunya (com la vaga de La Canadenca), la Lliga va decidir donar suport al govern de Madrid i ajornar les reivindicacions, ja que consideraven prioritari restablir l’ordre públic.
El problema del Marroc: el Desastre d'Annual
El domini del Marroc tenia el suport de l'exèrcit (militars africanistes), d'Alfons XIII i d’algunes empreses. En canvi, el poble no estava d’acord a intervenir en una zona tan pobra i a arriscar-se a començar una guerra.
L'estiu del 1921, les tropes espanyoles van començar a ocupar el territori cap a Melilla, però l'operació va estar mal dirigida i planificada pel general Silvestre, fet que va acabar en la derrota del desastre d'Annual (1921).
Els atacs contra les tropes espanyoles van provocar la pèrdua dels territoris guanyats i més de 13.000 morts en l'exèrcit espanyol (entre ells, el mateix general).
L'Informe Picasso i el cop d'estat de 1923
El desastre d'Annual va provocar un impacte terrible en la població, que ja era contrària a la guerra. Es van produir moltes protestes i es va reclamar al Parlament l'abandonament del Marroc i la petició de responsabilitats pels fets.
Una comissió d'investigació, presidida pel general Picasso, farà un informe (l'Informe Picasso) sobre la corrupció i la ineficàcia en l'exèrcit espanyol destinat a l'Àfrica, assenyalant que el culpable del que havia passat era Alfons XIII.
Finalment, Miguel Primo de Rivera dona un cop d’estat el setembre de 1923 per posar fi al sistema. Una vegada instaurada la dictadura, no es demanarien explicacions al rei per la derrota d’Annual.