Crisi Restauració, Dictadura Primo de Rivera i Segona República

La crisi de la Restauració i la dictadura de Primo de Rivera

La Restauració (1902-1931) va entrar en crisi pels intents de reforma d'Alfons XIII i el desgast del sistema bipartidista. L'oposició va créixer amb republicans, obrers (PSOE, UGT, CNT) i nacionalistes. El sistema va entrar en risc amb fets com la Setmana Tràgica de 1909, les vagues obreres i les demandes d'autonomia.

Aquesta situació va portar a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930), que va suspendre la constitució, va prohibir partits i sindicats, va controlar la premsa i va impulsar obres públiques. Tot i això, no va resoldre els problemes estructurals. La manca de suport i els fracassos econòmics van provocar la caiguda del règim.

Proclamació de la República i igualtat de les dones

El 12 d’abril de 1931 es van celebrar eleccions municipals on van triomfar els republicans. Alfons XIII va fugir i el 14 d’abril es va proclamar la Segona República.

Es va formar un govern provisional que va convocar eleccions i va promoure una nova constitució. Es van garantir llibertats, drets individuals, sufragi universal i separació entre Església i Estat.

També es va impulsar la igualtat de les dones: es va legalitzar el divorci, el matrimoni civil i se'ls va permetre accedir a càrrecs públics.

Reformes de la Segona República (1931-1933)

Entre 1931 i 1933, la República va impulsar grans reformes:

• Àmbit agrari: Es van repartir terres i es va crear l’Institut de Reforma Agrària.
• Exèrcit: Es va reformar.
• Relació Església-Estat: Es va promoure la separació.
• Administració: Es va descentralitzar.
• Educació: Va rebre un gran impuls amb la creació d’escoles, instituts i formació docent. Es volia formar una nova generació crítica i preparada.

Tot i els avenços, hi va haver forta oposició de l’Església, l’exèrcit, els terratinents i sectors conservadors. També hi va haver conflictes amb els obrers per considerar les reformes insuficients.

Ambient previ a la Guerra Civil i Front Popular

Entre 1933 i 1936, el govern conservador va frenar les reformes de la República i va augmentar la repressió contra els obrers i nacionalistes. Això va provocar molt descontentament i tensions socials.

A les eleccions de 1936 va guanyar el Front Popular, una unió de partits d’esquerres que volia recuperar les reformes. Es van alliberar presos polítics i es van tornar a fer canvis socials.

Però la situació al carrer empitjorava: hi havia vagues, ocupacions de terres i violència política. L’exèrcit i la dreta veien aquest govern com un perill.