Crisi de la Restauració a Espanya

Característiques: Crisi de la Restauració d'Alfons XIII (pèrdua de colonies: Cuba i Filipines), reivindicació de regeneracionisme (reformar l'estat), divisió interna dels partits dinàstics, inestabilitat política, dificultats del caciquisme, paper intervencionista d'Alfons XIII, creixement de l'oposició, guerra del Marroc, conflictivitat social.

Etapes:

1. Monarquia Parlamentària:
   1. Crisi de 1909: la Setmana Tràgica, guerra del Marroc provoca una crida de 40.000 reservistes. A Barcelona s'inicia una vaga general de protestes, enfrontament amb l'exèrcit, repressió contra sectors obrers, afusellament Francesc Ferrer i Guàrdia, protestes generalitzades dins i fora del país, oposició contra el govern dels liberals i partits d'esquerra, caiguda del govern i ruptura del 'Pacte del Pardo'.
   2. Crisi del 1917: triple crisi: a) problemes militars: malestar, reivindicacions, organitzacions en juntes militars de defenses, caiguda del govern de García Prieto. b) problemes polítics: descontentament per les limitacions demogràfiques, constitució a Barcelona d'una assemblea. c) reformes socials: protestes obreres per l'empitjorament de la qualitat de vida, reclamació per la baixada de preus, vaga general.
   3. Crisi 1918-1923 (fallida del règim): dictadura de Primo de Rivera, inestabilitat política, governs de concentració, protestes obreres i camperoles, govern respon amb tancament d'empreses, pistolerisme i llei de fugues. S'oposen els republicans i moviment obrer. Al final: conflictivitat social, diferents governs, dieta conservadora. El 13 de setembre de 1923, Miguel Primo de Rivera proclama estat de guerra i el rei encarrega la formació de govern (dictadura).
2. Unió Catalanista 1891: Coordinació d'entitats catalanistes de tot el territori impulsades per la Lliga de Catalunya. a) Les Bases de Manresa: document de 17 bases sobre les relacions de Catalunya/Espanya, primer Estatut d'Autonomia. b) Missatge al Rei dels Hel·lens: solidaritat amb Creta que estava sota domini turc, repressió estatal.
3. Congrés Catalanista 1880: Acció política catalana al marge dels partits polítics estatals. Unió de diferents tendències polítiques, interclassisme. Dues tendències: progressista (Almirall, diari català com a profundiment del federalisme, democràtic i liberal) i conservadora (romanticisme, primer pre-independència).