Crisi de la Restauració Espanyola (1898-1931): Causes i Fi
La Crisi de la Restauració (1898-1931)
La Crisi de la Restauració es va caracteritzar per una sèrie de problemes estructurals que van erosionar el sistema polític. Aquests cinc factors clau van ser:
Cinc Problemes Estructurals
- Inestabilitat Governativa: Cap dels principals partits era capaç de formar un govern estable, recorrent sovint al Govern de Concentració, on havien d'arribar a acords per poder governar.
- Ascens del Moviment Obrer: Augment de la influència dels sindicats i les organitzacions obreres.
- Ressorgiment del Poder Eclesiàstic: El retorn del poder de l’Església va provocar un fort sentiment anticlerical a la societat.
- El Desastre del 98: Aquesta derrota va evidenciar les carències de l’exèrcit espanyol (excés de generals i manca de soldats).
- Fracàs del Bipartidisme: Els partits Conservador i Liberal continuaven alternant-se en la presidència (turnisme), però la seva gestió era ineficient i corrupta.
El Govern de Maura i el Regeneracionisme
Davant la inestabilitat, sorgeix el govern d'Antonio Maura, que va impulsar reformes profundes basades en el Regeneracionisme. Aquest moviment buscava renovar el país després del Desastre del 98 i posar fi al caciquisme i la corrupció.
Reformes de Maura
- Acceptació del Regeneracionisme com a base política.
- Aprovació de la Llei Electoral i diverses Lleis Socials.
- Acords amb el catalanisme moderat.
La Setmana Tràgica (1909)
L'enviament de l’exèrcit espanyol a la Guerra del Rif va provocar una forta oposició popular, culminant en la Setmana Tràgica a Barcelona. Aquesta revolta revolucionària es va caracteritzar per la crema d'esglésies, nombrosos morts, enfrontaments i detencions. Aquests esdeveniments van precipitar la caiguda del govern de Maura i van contribuir a la creació de la CNT (Confederació Nacional del Treball).
El Govern de José Canalejas
El nou president, José Canalejas, va continuar amb la política regeneracionista. Entre les seves mesures més destacades hi ha la reforma del servei militar obligatori (la “mili”) i l'aprovació de la Llei de Mancomunitats. Canalejas va ser assassinat per un anarquista, fet que va agreujar la crisi política.
La Crisi de 1917: Triple Desafiament
L'any 1917 va marcar un punt d'inflexió amb la confluència de tres grans conflictes simultanis:
- Crisi Militar (Les Juntes de Defensa): Els militars peninsulars es queixaven que els destinats al Marroc ascendien massa ràpidament sense respectar l'antiguitat i que els salaris eren molt baixos. Aquesta protesta es va vehicular a través de les Juntes Militars.
- Crisi Política (L'Assemblea de Parlamentaris): Es va convocar l’Assemblea de Parlamentaris a Barcelona, a la qual només van assistir catalanistes i republicans. El seu objectiu era exigir reformes polítiques profundes i la convocatòria de Corts Constituents.
- Crisi Social (Vaga General): La CNT i la UGT van unir forces per convocar una vaga general, que va ser durament reprimida amb detencions i enfrontaments.
Avanços Socials i Polítics
En aquest context, es va formar el Partit d’Acció Catalana amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya.
El Moviment Obrer va continuar guanyant influència. Gràcies a les seves vagues i pressió, es va aconseguir la fita històrica de la jornada laboral de 8 hores, un fet que va generar un gran rebuig per part de la burgesia.
El Final de la Restauració
El Desastre d'Annual i el Cop d'Estat
Al Marroc, el Desastre d'Annual (1921) va suposar la mort de més de 13.000 soldats espanyols, generant una crisi de confiança total en el sistema.
Aprofitant el caos, Miguel Primo de Rivera va donar un cop d’estat (1923), iniciant la seva dictadura. Les seves principals accions van ser:
- Dissolució de la Constitució i de les Corts.
- Repressió del catalanisme (prohibició de l'ús públic del català).
- Victòria militar sobre els rebels al Marroc.
Primo de Rivera va renunciar al seu càrrec i va morir al mes següent. La creixent influència dels republicans va forçar l'exili del rei Alfons XIII a França, marcant l'inici de la Segona República Espanyola (1931).