Crisi de la Restauració: Juntes, Assemblea i Vagues (1917)
Juntes de Defensa: La Protesta Militar
Les Juntes de Defensa, formades per militars, van protestar enèrgicament contra el sistema polític i l'organització interna de l'exèrcit, avisant que la situació era insostenible. Es queixaven que els oficials destinats a l'Àfrica guanyaven més i exigien un sou més alt. Aquestes demandes es van emmarcar en el context de les guerres del Marroc, on les tropes estaven mal dirigides i amb poc armament disponible. També denunciaven l'endogàmia, és a dir, la pràctica de col·locar familiars dins del sistema militar. En una convocatòria, aquesta situació va esclatar, ja que els militars sentien enveja per l'endogàmia. Es van crear les Juntes de Defensa, un sindicat militar que demanava canvis o amenaçava amb un cop d'estat. Els membres de les Juntes a Barcelona van ser empresonats, però hi havia altres juntes arreu d'Espanya que exigien la seva llibertat, amenaçant amb un cop d'estat. Finalment, els militars van aconseguir la seva alliberació.
Assemblea Parlamentària: La Demanda Política
Paral·lelament, a nivell polític, Galícia, Euskadi i Catalunya van començar a treballar amb postures comunes, dirigides principalment per la Lliga Regionalista. Reclamaven un canvi a la Constitució de 1876 i més autonomia, tot i l'existència de la Mancomunitat. El president Eduardo Dato va tancar les Corts per no posicionar-se amb cap bàndol durant la Primera Guerra Mundial. La Lliga va demanar a Dato que les reobrís, però ell s'hi va negar. Davant d'aquesta negativa, van convocar a representants de tot Espanya i van celebrar l'Assemblea Parlamentària a Barcelona. Hi van participar republicans, la Lliga, representants de Galícia i Euskadi, i socialistes, principalment els sectors més nacionalistes. Van redactar una nova constitució que preveia més autonomia i millores per a la classe obrera. Això era considerat un acte de rebel·lia. L'exèrcit va intervenir i la va dissoldre. A més, la Lliga va posar fi a la seva activitat reivindicativa a canvi d'un ministeri.
Vagues Generals: La Reacció Obrera
La classe obrera, per la seva banda, va començar a organitzar vagues generals amb el suport de la CNT i la UGT. Reclamaven un canvi polític i una millora de les condicions laborals. Van aprofitar el context de les protestes militars i parlamentàries per intensificar les seves accions. L'exèrcit va reprimir durament les vagues. A l'octubre, Dato va reobrir les Corts, on se li van recriminar moltes de les seves accions. Al novembre, Dato va dimitir de la presidència i, fins al març de 1918, es va formar un govern de concentració nacional, integrat per conservadors, liberals i la Lliga. Això va marcar la fi del bipartidisme; a partir d'aleshores, tots els governs serien de concentració fins al 1923. En aquest escenari, només romanien la monarquia i la Constitució com a pilars estables. Els militars, tot i els canvis, van continuar descontents i van seguir pressionant el govern.