Crisi i Transformació Social a la Baixa Edat Mitjana
Es multiplicaren les terres per a compensar la caiguda dels ingressos de la terra.
La crisi del senyoriu donà lloc a situacions de violència.
Impacte Social i Polític de la Crisi
A les ciutats, la conflictivitat prové de la lluita pel poder i també de la desigualtat social, agrupats en bàndols polítics i també en el creixement de grups de treballadors pobres (amb situacions de vida dolentes) que estan exclosos de les decisions polítiques. A més, l’increment de la fiscalitat de la monarquia, basat en els impostos directes, agreujà molt les condicions de vida dels sectors no privilegiats. L’increment de la fiscalitat de la monarquia actuà com a detonant dels conflictes, és a dir, els va desencadenar.
La crisi va ser la causa de canvis importants en l'estructura de l'aristocràcia militar europea, uns canvis que donarien lloc a l'aparició d'una nova noblesa, d'unes famílies que arribaren a la noblesa des d'un punt de partida social gens habitual.
La Noblesa: Vella i Nova Aristocràcia
La noblesa petita o mitjana fou la més perjudicada pels conflictes socials, fins i tot desaparegueren algunes famílies nobiliàries, ja sigui per extinció o per desplaçament. L'aristocràcia europea es va reduir al segle XVI.
La gran noblesa (terratinents, latifundistes) no va patir gens la crisi, ja que les seves rendes i ingressos no es basaven tan sols en els senyorius, sinó que comptaven amb la monarquia. Es van beneficiar de la ruïna dels nobles petits, comprant les seves terres, ja que aquests estaven arruïnats. La gran noblesa del segle XV era molt més rica que abans d'aquest segle.
Va canviar la base de la riquesa nobiliària (va servir per regenerar-la). Abans era la terra, però ara la seva riquesa residia en el servei a la monarquia (que s'allargaria durant tota l'edat moderna), a les corts reials, etc. La monarquia fou l'àrbitre de la nova riquesa social; alhora, com més proper al rei, més diners tindria.
La nova noblesa fou gent enriquida amb el comerç i la manufactura; aquesta gent NO practicava l'ús de la guerra. Tenien coneixements de les activitats comercials i el món dels diners, ja que molts foren importants prestamistes de la monarquia, amb coneixements adquirits a les Universitats amb escoles de Dret, Medicina, etc., desenvolupades a Europa Occidental a partir del segle XII. Aquesta seria la nova noblesa, la noblesa del “saber”.
Reorganització Agrària Post-Pesta
Aquest sector tingué grans problemes amb la saturació demogràfica del segle XIII. Després de l'alta mortalitat de la Pesta, va patir un gran canvi, ja que ara no es veia pressionat pel creixement de la població, alliberant espai productiu on una part important de la terra es pogué destinar a altres produccions, diversificant la producció amb aliments com carn o sucre. Això tendí a reduir-se, provocant una sèrie de conseqüències.
Els conreus de cereals donaren lloc a produccions com la llana, diversificant la productivitat amb productes basats en matèries primeres industrials com llana, lli, cotó. Bàsicament, fou el torn dels productes tèxtils.
Canvis en les Rutes Comercials i l'Expansió
La navegació europea fou més activa a partir d'aquest segle.
La conquesta al segle XIII de la major part dels territoris d'Al-Àndalus va permetre obrir la navegació comercial per l'Estret de Gibraltar, que ara estava controlat pels reis de Castella. És a dir, va obrir la comercialització pel Mediterrani des de les ciutats italianes fins a Flandes, etc., incorporant un nou espai geogràfic situat entre les costes atlàntiques de Portugal i les costes del Magreb, regió que seria el punt de partida des del segle XV de l'expansió europea cap a l'Atlàntic.
Anteriorment, les rutes comercials se solien realitzar per camins o per les rutes terrestres europees, on apareixen mercats com les fires de Xampanya, que eren punts de trobada on es desenvoluparen importants pràctiques comercials com la comptabilitat, etc. Però l'Europa comercial estava dividida en 2 parts: la del Centre-Nord i la del Sud.
Les monarquies hispàniques passaren a estar al centre del comerç europeu, on passarien a jugar un paper fonamental degut al canvi de les rutes comercials marítimes.
Els reis de Portugal i Castella donaren suport financer perquè s'intentessin obrir nous mercats, ja no a la Mediterrània, sinó amb els països d'Orient, ja sigui vorejant Àfrica i arribant al món oriental, on es comercialitzaven productes de luxe.