El Crit d'Edvard Munch: Anàlisi de l'Obra Expressionista
El Crit d'Edvard Munch: Fitxa Tècnica
- Obra: El crit
- Autor: Edvard Munch
- Any: 1893
- Tècnica: Oli i tremp sobre cartró
- Estil: Expressionista
- Tema: Al·legòric
- Localització: Oslo
Biografia de l'autor: Edvard Munch
Edvard va abandonar la carrera d'enginyeria i va viatjar a París, on va quedar admirat del tractament del color, així com dels plans de l'obra de Gauguin. A partir d'aquí, crea un estil personal en el qual dona importància a l'expressivitat a través de la línia i reduí de manera esquemàtica les figures. Aquesta visió va escandalitzar la crítica i el públic, però va influir sobre els pintors germànics. Després, Munch va canviar el seu estil pictòric i va mostrar una actitud més convencional i extravertida.
Descripció formal de l'obra
Al centre de la imatge apareix un personatge sobre un pont amb les mans al cap i la boca oberta per cridar amb totes les seves forces. A l'esquerra es veuen dues persones que caminen sense donar importància al primer personatge. Darrere el pont, es veu un paisatge marítim en el qual naveguen dues embarcacions.
L'angoixa del personatge principal "s'exterioritza" mitjançant una línia corba i sinuosa amb la qual Munch perfila tot el quadre. El desequilibri visual es complementa amb la forta diagonal que divideix l'obra en dues parts i que ajuda a aïllar el personatge principal dels altres dos. També, els colors se centren en una visió subjectiva de l'escena. Per reforçar això, Munch mescla d'una manera violenta blaus, vermells, grocs i ataronjats.
Temàtica i simbolisme
Un home crida angoixat sobre un pont. L'escena no mostra una realitat objectiva, sinó el reflex del món interior del personatge principal. L'obra s'ha volgut interpretar com un reflex de les pròpies frustracions interiors de l'artista i com una metàfora visual de la soledat de l'home en la societat moderna.
El model del personatge que crida ha estat identificat per un historiador amb la mòmia inca que hi ha al Musée de l'Homme de París.
Models i influències
En la pretensió de transmetre l'interior humà, el pintor noruec es va fixar en l'obra de Van Gogh, Gauguin i Lautrec. La seva estètica tètrica i pessimista guarda un paral·lelisme curiós amb les pintures negres de Goya. La intensitat amb la qual va simbolitzar i va comunicar l'angoixa del personatge va ser un referent per a artistes com Kirchner (representant de l'expressionisme alemany de l'inici del segle XX).