El Crit de Munch: Expressionisme i Angoixa

El Crit d'Edvard Munch: Anàlisi i Significat

Fitxa Tècnica

• Títol: El Crit
• Autor: Edvard Munch (1863-1944)
• Cronologia: 1893
• Estil: Expressionisme
• Material i tècnica: Oli i tremp sobre cartró
• Tema: Al·legòric
• Tipus: Figuratiu
• Localització: Nasjonalgalleriet, Oslo (Noruega)

L'Autor: Edvard Munch

Edvard Munch va créixer a Oslo (llavors anomenada Khristiania). La seva mare i una de les seves germanes van morir quan ell era molt jove, i va passar una infància marcada per nombroses malalties. L'any 1885 va realitzar el primer dels seus nombrosos viatges a París, on va conèixer els moviments pictòrics més avançats i es va sentir especialment atret per l'art de Paul Gauguin. No va trigar a crear un estil summament personal, basat a accentuar la força expressiva de la línia, reduir les formes a la seva expressió més esquemàtica i fer un ús simbòlic, no naturalista, del color. De 1892 a 1908 va viure a Alemanya. El 1908 va tornar definitivament a Noruega, on va rebre alguns encàrrecs oficials i va passar els seus últims anys en solitud. Va morir el 23 de gener de 1944.

Context Històric: L'Alemanya de Finals del Segle XIX

A Alemanya, el desenvolupament industrial de finals del segle XIX va produir una gran deshumanització social. Va crear un estat d'ànim tens i angoixant que es reflecteix en la pintura expressionista. L'Expressionisme va ser l'expressió d'una realitat viva: la por i la misèria del proletariat, la desesperació davant la immobilitat de les estructures socials, l'angoixa de l'existència... Tot el que és advers de la vida, i la solitud interior, es reflecteix en aquestes obres. El punt de partida d'aquest moviment va ser el pintor noruec Edvard Munch i la seva obra El Crit. Va ser més tard, cap a l'any 1905, quan un grup de pintors alemanys van voler donar a la pintura un contingut revolucionari.

L'Estil: Expressionisme

Els temes intenten representar els problemes socials i col·lectius de la societat en què viuen. Reivindiquen també nous temes (eròtics...), perquè busquen la llibertat total de l'individu, expressant també el món interior d'aquest, les seves angoixes, les seves pors... Destaca la temàtica de crítica social: condemnen la industrialització per la seva deshumanització i falta de creativitat. Tracten amb ironia les classes altes, estudien els personatges del carrer, successos de la vida quotidiana... Escenes de la ciutat...

• No pinten les coses que els envolten, sinó les que ells senten en el seu interior, per això les imatges són esquemàtiques, com caricatures.
• Redueixen la figura humana a elements simples (simplicitat, esquematisme).
• Exageren els elements lineals (geometria molt marcada, triangles molt aguts...).
• Els colors són forts i violents, amb predilecció pels colors forts. Usen el negre.
• S'inspiren en l'art gòtic i en l'art negre africà (talles de fusta).

Uns anys abans de la Primera Guerra Mundial van sorgir nombroses associacions d'artistes a Alemanya. L'activitat artística es repartia per diferents ciutats com Munic o Dresden. Es van crear tres grans grups:

• Die Brücke (El Pont): Un grup de pintors alemanys expressionistes reunits a Dresden. Membres destacats: Ernst Ludwig Kirchner, Erich Heckel, Fritz Bleyl, Karl Schmidt-Rottluff, Max Hermann Pechstein, Emil Nolde, Otto Muller.
• Der Blaue Reiter (El Genet Blau): Fundat a Munic per Vassili Kandinski i Franz Marc el 1911. També formaren part del grup, entre d'altres, August Macke, Gabriele Münter, Alexei von Jawlensky, Marianne von Kefferin i Paul Klee. Els unia el seu interès comú en l'art medieval i primitiu.
• Neue Sachlichkeit (Nova Objectivitat)

Anàlisi Formal de "El Crit"

La pinzellada és ampla, llarga i ondulant. El malestar vital del protagonista s'exterioritza per mitjà de les corbes sinuoses que dominen tot el quadre, tret del pont i les baranes (rectes en diagonal) i les dues figures humanes que passegen al fons (rectes verticals). Les línies principals són verticals dels personatges, diagonals de la barana i ondulades del cel i del protagonista.

El color i la forma tenen gairebé el mateix protagonisme. L'ús predominant de tonalitats irreals de vermell, blau i negre ajuda a realçar el sentiment de sofriment de l'individu. Utilitza una barreja de colors primaris càlids i freds.

La llum il·lumina per igual tot el quadre, i ve donada pels propis colors. No crea una zona il·luminada i l'altra en penombra, sinó que il·lumina violentament una part del quadre amb la utilització de certs colors mentre l'altra queda fosca per pintar amb el color negre.

La barana és l'eix organitzador del quadre. El pont i els dos personatges que hi passegen al fons resten indiferents, però, més enllà, tot sembla haver-se solidaritzat amb el protagonista, ja que el paisatge adquireix la mateixa sinuositat que ell. Les baranes del pont separen els dos ambients. Els trets deformats del rostre del personatge principal van ser probablement inspirats per una mòmia peruana exposada al Musée de l'Homme de París; la lleu inclinació del cap i la posició de les mans són d'una gran semblança.

Línies compositives: Té dues línies compositives bàsiques: la línia horitzontal que reflecteix l'horitzó alt i la diagonal del pont que divideix l'escena en dues parts (una, la del pont i els personatges i l'altra, la del mar i el cel).

Perspectiva: Tot i la manca de perspectiva, les línies de la barana ens donen la sensació de profunditat marcant el punt de fuga. Les dues siluetes passejant pel pont contribueixen a donar més profunditat al llenç.

Plans: La barana divideix el quadre en dues parts amb diversos plans: el pont (on hi ha la figura cridant [1], l'espai buit [2], el grup de dues figures [3]) i el paisatge (amb el fiord [4], el mar [5] i el cel [6]). En la distribució dels elements, la persona que crida està centrada, mentre que a l'esquerra s'hi veuen dues persones i a la dreta dos vaixells.

Ritme: El paisatge, el mar, el cel i la terra es construeixen a base d'ondulacions que semblen perllongar el crit que s'escapa de la figura central, proporcionant moviment a l'obra.

El ritme resideix en el contrast entre dues zones del quadre:

• La inferior esquerra –el pont–, amb predomini de línies rectes.
• La part superior, amb predomini de les línies corbes.

El protagonista s'integra en la natura mitjançant les línies corbes.

Significat i Interpretació

En un costat del quadre apareix un home cridant amb les mans a la cara. Darrere, dues figures caminen sense adonar-se'n. A l'altre costat apareix el paisatge amb dos vaixells, el mar que entra a la terra i el cel format per línies ondulades de colors càlids. Es tracta de Kristiania vista des d'Ekeberg. La força del crit sembla eixordar el paisatge que es deforma i s'ondula. Representa una escena viscuda pel propi autor que sempre utilitza la seva experiència en les obres que pinta, impregnades totes elles de les seves inquietuds i temors personals.

Munch va descriure l'escena així:

"Caminava jo amb dos amics per la carretera, llavors es va posar el sol, de sobte, el cel es va tornar vermell com la sang. Em vaig aturar, em vaig recolzar en la tanca, extraordinàriament cansat. Llengües de foc i sang s'estenien sobre el fiord negre blavós. Els meus amics van seguir caminant, mentre jo em quedava enrere tremolant de por i vaig sentir el crit enorme, infinit, de la naturalesa..."

Munch volia expressar en aquest quadre l'angoixa i el sofriment que patia en aquells moments; tot això va quedar plasmat en la imatge del personatge principal: l'expressió de la cara, les mans a les orelles per no escoltar el seu crit. Munch juga amb colors creant un paisatge tenebrós i crea dos personatges secundaris i amb ells intenta expressar indiferència. En aquesta obra, Munch ha volgut recrear la sensació d'angoixa.

Funció

Expressar el món de l'artista ple d'angoixa.

Models i Influències

En la pretensió de transmetre l'interior de l'ésser humà, Munch es va fixar en l'obra de Van Gogh, Gauguin i Toulouse-Lautrec. La intensitat amb què va simbolitzar i va comunicar l'angoixa a través d'una distorsió il·limitada i violenta dels colors i les formes va ser un referent per als expressionistes alemanys.