Els Criteris Essencials que Defineixen una Ciutat i l'Entorn Urbà

1. Els Criteris que Defineixen la Ciutat

Aquests criteris són relatius, però el seu ús ens ajuda a definir els trets essencials de la ciutat i del que és urbà.

• Nombre d'habitants

  És un criteri clar per determinar si una aglomeració urbana és considerada poble o ciutat, *però* en diferents regions no hi ha unanimitat a l'hora d'establir el nombre mínim d'habitants. Per exemple, a Espanya es considera ciutat qualsevol nucli a partir de **10.000 habitants**.

• Concentració de l'hàbitat, la densitat i la continuïtat

  La concentració és característica del centre de les ciutats: en un espai reduït s'hi concentren molts habitants i activitats, resultant en una densitat elevada. En canvi, els barris residencials formats *per* cases unifamiliars presenten una estructura discontínua i aïllada, i es consideren zones de densitat baixa. Tot i que el medi rural pot tenir un hàbitat concentrat i dens, aquest criteri és cada cop menys decisiu per determinar el fet urbà.

• L'activitat econòmica de la població

  Mentre que les activitats als nuclis rurals se centren en el sector primari, la ciutat es caracteritza per la diversitat d'activitats dels seus habitants. Hi predominen les ocupacions del **sector terciari** (serveis), vinculades a l'administració, els transports, el comerç, etc., tot i que hi ha excepcions.

• L'organització i la influència territorial

  A més de les funcions econòmiques, la ciutat concentra altres funcions, com les polítiques o les culturals, que la converteixen en un centre de poder, creativitat i oportunitats. Gràcies a la centralització d'activitats i funcions, la ciutat aglutina fluxos, facilitant que es converteixi en un **node ben connectat** mitjançant vies de comunicació. Mentre que els pobles del medi rural mantenen una relació de dependència amb l'espai agrari, la ciutat sol actuar com a centre de modernització.

• L'arquitectura i l'urbanisme

  Els edificis alts i les avingudes llargues i amples es localitzen típicament a les ciutats. Les grans aglomeracions urbanes se solen expandir més ràpidament que els pobles, que no creixen o ho fan lentament. Per exemple, els pobles del Pirineu tenen avui els mateixos carrers que fa mil anys, mentre que a les ciutats es construeixen gratacels i avingudes cada any.

• Els estils de vida i de relacions socials

  A les ciutats hi ha més tolerància i dinamisme, gràcies a les més grans possibilitats en les relacions socials i personals, i a les oportunitats creatives, innovadores i de desenvolupament personal. De vegades, però, la gent de ciutat se sent atreta pels ritmes més lents del medi rural (per exemple, durant les vacances o els caps de setmana en cases rurals al camp).

• La concentració de funcions

  Les funcions urbanes justifiquen l'existència i el desenvolupament de la ciutat i aporten els recursos necessaris per a la vida urbana.