La Crítica de Nietzsche a la Cultura Occidental: Plató, Kant i la Moral

Comparacions Filosòfiques

Nietzsche i Plató

• Quan Plató situa la Idea del Bé com a fonament últim de la realitat, cau en una moralització de l’ésser, de manera que mescla ètica i epistemologia. En aquest sentit, Nietzsche pensa que és més real la manera de concebre l’ésser dels presocràtics, que està totalment deslligada de qualsevol rerefons moral.
• Plató valora negativament tot allò mutable i perible. Segons Nietzsche, aquesta actitud implica una negació del món real i la invenció d’un nou món immutable i etern, el *vertader*.
• Amb Plató s’inaugura la moda filosòfica de desprestigiar tot el coneixement empíric i de rebutjar tot allò relacionat amb el cos. Aquesta renúncia a la dimensió sensible de l’home, sumada a la invenció de la metafísica com a nova forma filosòfica, és un dels fets que Nietzsche més critica de la cultura occidental.

Nietzsche i Kant

• Nietzsche odia la submissió al poder i l’esperit d’obediència subjacent a la filosofia de Kant. Kant és un creient de la raó i entén la moral com un deure universal. En canvi, per a Nietzsche, només compta la irracionalitat, i la moral no és més que un prejudici cultural.
• Segons Nietzsche, no hi ha moral universal, sinó que cada societat considera morals els instints que li semblen *útils*.
• En conseqüència, no hi ha moral desinteressada. El desinterès sempre és submissió als interessos dels altres i, per tant, vida inferior.
• No hi ha moral racional. La moral neix de fonts irracionals i instintives. Per tant, no hi ha autonomia de la moral; la moral és una funció de la vida.

Crítica a la Cultura Occidental

Nietzsche pensa que de tots els valors de la cultura clàssica occidental només s'ha mantingut l'intent de racionalitzar la realitat. Ha rebutjat tot allò que per als grecs era més apropiat a la vida real de les persones.

El Nihilisme i el Vitalisme

El nihilisme, com a decadència occidental a nivell individual, suposa una pèrdua del sentit de l'existència i del valor de la vida. Aquesta pèrdua s'agreuja quan se situa el sentit en realitats que estan més enllà del món real amb el qual l'home es relaciona diàriament (com és el cas de Plató amb el Món de les Idees). La proposta de Nietzsche com a alternativa al nihilisme és el *vitalisme*.

Crítica de la Filosofia i la Metafísica

Nietzsche ataca la metafísica i afirma que amb Sòcrates i Plató es corromp la línia de la filosofia iniciada pels presocràtics. Nietzsche afirma l'alt valor que aquests donaven a tot allò empíric i a la realitat. La vida humana no s'ha de buscar en realitats ideals, sinó en el món empíric. La metafísica és un intent de superar el pas del temps i el final de la vida. La proposta de Nietzsche és la *inversió de l'ontologia*: el que fins ara ha estat conegut com a aparença ha de ser considerat l'únic veritable, i el que es considerava veritable s'ha de considerar imaginari.

Crítica de la Religió: La Mort de Déu

Déu és una creació de l'home. El descobriment d'aquest fet i la pèrdua total de la divinitat és el que Nietzsche anomena «la mort de Déu». Aquesta expressió és el descobriment de la ficció que s'amaga darrere de tots els déus. La proposta de Nietzsche amb la idea de la mort de Déu és un acostament a la vida i al món sensible, i una renúncia a la transcendència.

Crítica Moral: Senyors i Esclaus

Nietzsche critica sobretot la moral kantiana i distingeix dos tipus de normes morals:

La Moral de Senyors

• És una moral aristocràtica que crea i implanta els valors.
• És la moral del superhome i dels ateus.

La Moral d'Esclaus

• Es basa en la por.
• Pretén la igualtat de totes les persones.
• És una moral de plebeus que no creen valors, sinó que accepten els valors que se'ls imposen.