Crítiques a la Globalització: Impacte Econòmic, Social i Distribució d'Estrangers

Crítiques a la Globalització i Moviments Altermundistes

Els moviments antiglobalització, també anomenats altermundistes, ataquen la globalització i els seus grans defensors. Sobretot se centren en dues grans crítiques:

• És insostenible ecològicament.
• És inviable socialment i econòmicament.

També consideren que és negativa a nivell polític i cultural.

Impacte Econòmic de la Globalització

No tots els països es troben en les mateixes condicions. La globalització accentua les diferències:

• Hi ha zones plenament integrades en el mercat global.
• Hi ha zones que resten totalment al marge, que representen aproximadament el 50% de la població mundial.

Es calcula que el 20% de la població més rica del món acapara el 85% de la riquesa, mentre que el 20% de la població més pobre únicament representa l'1,4% de la riquesa. La globalització ha intensificat les diferències entre països i dins dels països. En general, els pobres són més pobres i els rics són més rics.

Impacte Social de la Globalització

La globalització comporta greus problemes socials. En relació amb les desigualtats econòmiques, es produeixen fenòmens d'exclusió social a nivell nacional, regional i local.

• En els països rics, hi ha una clara tendència a accelerar les diferències socials.
• En els països pobres, també es disparen les diferències socials entre els beneficiats i els no beneficiats.

Distribució Territorial dels Residents Estrangers

La distribució de la població estrangera es concentra en diverses zones clau:

• L'Àrea Metropolitana: Concretament a les grans ciutats de les comarques del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat. Per exemple, Barcelona aplega una quarta part del total de la immigració estrangera, juntament amb l'Hospitalet i Badalona.
• El Litoral: La concentració en les poblacions de la costa respon a l'oferta en sectors com l'hoteleria i la restauració. Es troba a les comarques del litoral tarragoní i gironí.
• Zones de Muntanya: A algunes comarques pirinenques que destaquen per l'activitat turística, hi resideixen molts estrangers (com l'Alt Urgell i la Cerdanya).
• Les Capitals de Comarca: A les capitals comarcals hi resideix un gran nombre d'estrangers que treballen en les activitats relacionades amb l'agricultura, la ramaderia i la pesca (com Vic, Cervera i altres poblacions de l'interior).