Cròniques Catalanes Medievals i Literatura
El Llibre dels Feyts: Jaume I
El Llibre dels Feyts és una crònica autobiogràfica dictada per Jaume I. Està escrita en primera persona i explica la seva vida, des del naixement fins a la mort, incloent antecedents del regnat del seu avi i pare.
Estructura del Llibre dels Feyts
Es divideix en quatre parts:
- La batalla de Muret, l'estada a Montsó, les lluites internes d'Aragó i el casament amb Elionor de Castella.
- Les conquestes de Mallorca i València.
- Les desavinences amb Alfons X de Castella, les campanyes contra els sarraïns i la revolta de la noblesa aragonesa.
- Noves campanyes de València, conquesta de Múrcia, guerres internes a Catalunya, desavinences amb els seus fills i contactes amb Alfons X de Castella.
Estil del Llibre dels Feyts
L'estil és viu, àgil, ràpid, graciós, pintoresc i, a vegades, poc acurat. Els diàlegs mostren vivències personals, amb ús d'expressions populars i refranys. Les escenes de guerra són cruels i predomina l'heroisme.
El Llibre del Rei en Pere: Bernat Desclot
Aquesta crònica de Bernat Desclot tracta els fets dels monarques catalans des de Ramon Berenguer IV fins a Pere II el Gran. Té un gran interès històric, ja que és objectiu i ric en informació.
Estil del Llibre del Rei en Pere
La prosa té molta força, és austera, precisa i clara. Presenta els personatges per mitjà de les paraules que diuen i de les reaccions que tenen, creant un relat ple d'humanitat. La llengua és rica i perfecta per a fer reflexions i comentaris.
Crònica de Ramon Muntaner
Ramon Muntaner explica fets que ell mateix va viure. És important la seva biografia: neix a Perelada el 1265 i, quan aquesta és cremada (pels almogàvers), s'enrola a l'exèrcit de l'almirall Roger de Llúria i participa en la conquesta de Menorca; també viu a Mallorca.
Crònica de Pere el Cerimoniós
Pere el Cerimoniós, apassionat de la història, va promoure tres obres històriques. Entenia la història com un mitjà per a deixar testimoni i per a donar exemple; en aquesta visió no hi ha lloc per a la fantasia. Una d'aquestes obres va ser escrita en català per explicar els fets del seu regnat. Amb ella volia prestigiar la monarquia i justificar la seva actuació com a rei.
El seu regnat és molt llarg i correspon a un dels moments de màxima expansió de la Corona, ja que va reintegrar Mallorca i Sicília. Va promoure un intens moviment cultural: va crear un cos de copistes i un altre de traductors (gràcies a aquest es va introduir l'Humanisme).
Els Trobadors
Alguns trobadors destacats:
- Francès: Ricard Cor de Lleó, Guillem de Peitieu.
- Occità: Bernat de Ventadorn, Comtessa de Dia.
- Català: Jaume I, el rei Alfons I, Ramon Vidal de Besalú, Guillem de Berguedà.
El Roman
El roman va introduir un altre tipus de narració cortesana inspirada en les relacions entre el cavaller i la seva dama. A diferència de la lírica (poesia trobadoresca) o de l'èpica (cantars de gesta), el roman és un gènere escrit per ser llegit i tracta fets imaginaris, no reals. Al roman, el tema central és l'ideal cavalleresc, que inclou l'amor per una dama. Un autor destacat d'aquest gènere és Chrétien de Troyes.