Cròniques Medievals de la Corona d'Aragó: Jaume I, Desclot, Muntaner i Pere III
Crònica de Jaume I (Llibre dels Fets)
Autobiografia del rei Jaume I el Conqueridor. L'obra, dictada pel monarca, narra els fets des de la conquesta de Mallorca (1229). Ell fa un ús del llenguatge oral.
- Conservació: Només se'n conserven còpies, no pas el text original. És un llibre de fets que ell va presenciar.
- Temes: Parla de fets com la conquesta de Mallorca i València, i també de fets quotidians.
- Intenció: Didàctica, religiosa, i hi destaca la Providència Divina.
- Estil: Llenguatge popular amb llengües pròpies dels personatges.
- Epíleg: Està escrit per algú més culte, afegit després de la mort del rei.
Estructura de la Crònica de Jaume I
- Petits conflictes (el rei infant).
- Conquesta de Mallorca i València.
- Conflicte amb els sarraïns de València i la guerra amb els moros de Múrcia.
- Malaltia i mort del rei.
Crònica de Bernat Desclot
Narra els fets de la Corona d’Aragó que involucren més d’un rei. L’estímul per escriure-la va ser la conquesta de Sicília.
- Autoria: Es podria tractar de Bernat Escrivà, que vivia a d’Esclot.
- Fonts: Fa ús de documents i de la pròpia experiència.
Argument de la Crònica de Desclot
L'argument inclou:
- Records desordenats dels reis precedents a Jaume I.
- Vida de Jaume I.
- Fets de la Corona de Pere el Gran (incloent-hi la conquesta de Sicília).
Crònica de Ramon Muntaner
Narra els fets des de Jaume I fins a Alfons el Benigne. Ramon explica com, des de petit, va conèixer Jaume I, ja rei adult.
Experiència vital de Muntaner
- Va emigrar de Peralada, on va néixer.
- Va participar en la conquesta de Mallorca i va lluitar a Sicília contra els francesos.
- Va lluitar al costat de Roger de Flor, important almogàver, a les campanyes de Messina i en una expedició d’Orient.
- Va acompanyar el rei Jaume II quan era petit.
A través d’un somni decideix escriure la seva crònica. El seu objectiu és glorificar el rei d’Aragó i defensar el sentiment patriòtic i nacional del regne (sang, llinatge, destí comú i llengua).
Estil i recepció
- Fa ús d’un llenguatge viu i col·loquial.
- Està escrita per ser llegida en veu alta.
- Fa apel·lacions constants al públic lector i preguntes retòriques que mantenen l’atenció de l’audiència.
Crònica de Pere III el Cerimoniós
Escrita per ell mateix i per dos col·laboradors. Parteix des d’Alfons el Benigne, el seu pare, i després parla del seu propi regnat.
- Objectiu: Pretén justificar la seva política, plena de conflictes i desacords.
- Estil: Té un estil propi i diferent de les altres cròniques.
- Estructura: Té un apèndix posterior i pòstum que afegeix fets esdevinguts.
- Caràcter: És una autobiografia de caire renaixentista i mostra una psicologia una mica autoritària i amb pocs escrúpols del rei.
Trets Comuns de les Quatre Grans Cròniques
Aquestes quatre cròniques van ser escrites entre finals del segle XIII i el segle XIV. Són considerades el millor conjunt historiogràfic de la Història Medieval d’arreu del món.
- Informació social: Donen molta informació de la societat de l’època.
- Valor: Tenen tant o més valor narratiu i literari que no pas històric.
- Context: Estan ubicades en el moment històric de màxim esplendor i expansió de la Corona d’Aragó. La constatació d’aquest esplendor és un dels seus principals objectius.
- Intenció: Didàctica i moralitzant.
- Ideologia: Són una defensa de valors monàrquics i alhora patriòtics. Sovint justifiquen els fets que s'hi esdevenen per providència divina (voluntat de Déu, importància de la religió cristiana).
- Fonts: Sovint fan ús de documentació procedent de la Cancelleria Reial o, fins i tot, de textos orals que provenen de la Literatura Popular.
- Llengua: Aporten molta informació sobre la llengua oral i espontània del moment (en algunes més que en d’altres).
- Estil narratiu: Totes destaquen per presentar una narració detallada i subjectiva dels fets. Aquest detallisme, més o menys novel·lat o fictici en alguns casos, prové de la perspectiva parcial i subjectiva del gènere de la Crònica en si, que és molt més literària que no pas els textos historiogràfics escrits en monestirs (com ara el de Poblet), que en moments precedents s’hi havien escrit per deixar una constància objectiva i imparcial.
- Singularitat: Dues d’elles (Jaume I i Pere III) són les úniques autobiografies de monarques medievals d’arreu.